CFGS EDUCACIÓ INFANTIL

Mitjançant el joc espontani, l’infant es comunica,crea vincles, descobreix, apren, …. L’infant que juga va incorporant l’entornal seu psiquisme a l’hora que va inserint-se ell mateix. Mitjançant el jocl’infant sent, expressa disfruta, elabora situacions, crea i recrea, s’inventa así mateix, apren, aprehen, s’alegra, fa el dol, s’entreté,… en definitiva,VIU!!!!. És la seva manera per excel·lència de “ser” en el món. Un infantsaludable, juga. El joc té un paper fonamental en la seva subjectivització.

El joc és un recurs educatiu i d’observació de lapersonalitat de l’infant, on l’infant mostra el seu saber del món que l’envolta,  es relaciona, pensa, sent, viu i s’emociona, on mostra què ha vist i ha apres del seuentorn,  quins vincles haestablert, etc. és a dir, en el joc, l’infant es mostra globalment.

El joc es converteix en un recurs educatiu quel’educador/a utilitza intencionadament, respectant la premisa del joc:llibertat. Llibertat a l’hora de decidir si jugar o no, llibertat per jugarsol/a o acompanyat/da, llibertat per jugar amb o sense material, joguines,…

Melanie Klein, psicoanalista nascuda a Viena el 1882,observava el joc infantil ja que considerava que els infants mitjançant el joc i les joguines transferienels seus interessos, fantasies, angoixes, pors, sentiments de culpes,fantasies,….Creia que el joc és la base de les fantasies i elaboració neuròticade l’infant, és a dir, l’equivalent als somnis i l’associació lliure.L’observació del joc d’un infant jugant permet la seva anàlisi i possiblediagnosi de transtorn.

La subjectivització de l'infant,  comença ja abans de que aquest neixi, quan és  constituït pels seus pares com un objecte (d'allò que ha de venir???), que passarà a ser un subjecte a partir del desig d'aquests pares un cop ja ha nascut. L'infant establirà la primera comunicació amb la mare a partir del desitg d'aquesta a comunicar-s'hi, quan després d'un plor, o crit determinat, la mare ho interpretarà i hi donarà resposta (té gana, son, por,....) I l'infant, continuarà comunicant-se intencionadament i  coneixent el món a través del joc que s'establirà amb la mare/pare primer i més tard amb la resta de persones que l'envoltaran. El joc doncs, constituirà un recurs de construcció del subjecte, en tota la seva globalitat.

 (Segueix)

Com ja heu pogut anar descobrint, les ludoteques són espais amb finalitat lúdico educativa, delimitats per a poder portar a terme activitats lúdiques, educatives, cíviques, culturals, socials,.... que desenvolupen un projecte socioeducatiu, amb l'objectiu principal de garantir el dret de l'infant i jove (menors d'edat) al joc, utilitzant jocs, joguines i altres elements lúdics. 

Les ludoteques poden ser  permanents,  amb activitat i espai estable o temporals . Han de complir els requisits senyalats en el decret DECRET 94/2009, de 9 de juny, pel qual es regulen les ludoteques.

Cal diferencia-les d'altres espais d'activitats lúdiques on no hi ha projecte socioeducatiu, incosiu i amb la finalitat específica de garantir el dret dels infants al joc.

Segons l'article 6 del Decret 94/2009, els objectius de les ludoteques són:

Les joguines ofereixen múltiples possibilitats d'aprenentatge i desenvolupament integral: podem aprendre  i vivenciar nous conceptes, socialitzar-nos, viure afectes, emocionar-nos, .....

Però cal preguntar-nos, què és una joguina?

Tot el que es produeix com a tal ho és? 

I, perque els infants s'il·luminen davant d'un paper de diari que el poden mirar, arrugar, trencar, plegar, .....?

Cal revisar què oferim als infants i què ens demanen !!!!

El joc té una estreta relació amb l’aprenentatge i contribueix al desenvolupament integral de l’infant però cal considera’l, no com un contingut més del currículum sinó com UNA ACTITUD QUE CARACTERITZA L’ACTIVITAT D’APRENENTATGE DE LA INFÀNCIA (Zabalza).