Carme Mas

La Coordinadora de CpC davant dels greus casos descoberts de presumpta utilització fraudulenta de diner públic manifesta:

1.-Tota utilització fraudulenta de diner públic és un atemptat a la democràcia i el fet que ho facin persones electes, a més de ser un fet immoral, ataca els fonaments del sistema democràtic, el que ens hem donat per organitzar de la millor manera possible la nost ra convivència. Hem de ser curosos i exigents per acabar amb qualsevol manca de transparència en la gestió pública, amb el nepotisme  amb els tractes de favor.

2. Fenòmens de corrupció com els que estem vivint aquests dies incrementen enormement la distància entre la política i els ciutadans, augmenten la desafecció i la manca de confiança de la gent en les institucions democràtiques. Des de Ciutadans pel Canvi, com organització que ha apostat per fer de vincle entre la ciutadania i les inst itucions i acostar la polít ica a la gent, volem transmetre dos missatges.

Primer: no tots els polít ics són iguals. En política hi ha molta gent que treballa cada dia, des de les institucions, amb esperit de servei i dedicació i esforç en favor de l'interès general.

Segon i encara més important: la corrupció no és inevitable, no és endèmica a la política. La corrupció té solució. Aquesta solució passa per enfortir la moral cívica del nostre país, però passa sobretot per establir mecanismes com els que aquí proposem, sense ànim de ser exhaustius i que, en qualsevol cas, hauran de ser objecte d'un ulterior aprofundiment tècnic. Mecanismes com ara:

a) Prohibir les donacions de les empreses als partits i a les seves fundacions. En tots dos casos només són acceptables les donacions de persones físiques a títol individual, amb un límit i incloses en un registre públic.

b) Endurir les penes de corrupció i malversació de diners públics al Codi Penal.

c) Resoldre un problema estructural de la nostra democràcia com és el finançament dels ajuntaments, per tal de superar la seva actual dependència de l urbanisme. Cal que els ajuntaments tinguin un finançament públic suficient que eviti la seva excessiva vinculació econòmica amb cap sector privat.

d) En els ajuntaments, millorar la capacitat de control de l oposició en relació a les obres públiques, als contractes públics i a totes aquelles decisions polítiques i processos administratius susceptibles de convertir-se en una causa de relacions il·lícites.

3.-Demanem a tots els partits que facin el màxim esforç per millorar la democràcia interna i el control de les possibles malversacions d'alguns dels seus membres, i que siguin ells mateixos els qui prenguin mesures dins les seves organitzacions quan es trobin dubtes en determinades actuacions. La crisi dels  partits pot obrir la porta als discursos antipartit, al populisme i als missatges demagògics que són una falsa sortida davant de la crisi de desafecció que estem
patint. La solució passa per la regeneració radical dels partits polítics. Es tracta de garantir que l'exercici de l activitat política no vagi mai deslligada de l'honestedat i de la vocació de servei.
En aquest sentit, els partits també haurien d'establir una sèrie de mecanismes interns per garantir la transparència, com ara:

a) Establir un codi intern que garanteixi la transparència en les contractacions que fan els partits polítics.

b) Establir una figura interna, la independència de la qual estigui garantida pelsestatuts del partit, que tingui com a objectiu evitar de manera preventiva l'ús corrupte de les institucions per part dels membres electes del partit respectiu.

4.- Confiem en la democràcia com el millor sistema possible per organitzar la vida política. La confiança amb les institucions s'ha de guanyar amb el treball ben fet, l'austeritat i la transparència de la pròpia gestió. I la ciutadania activa ha d'estar alerta per denunciar no només en privat sinó també públicament les injustícies i les corrupcions. S'ha d'informar a la ciutadania de com poder denunciar de manera més activa, ja sigui davant de l'Oficina Antifrau o de la Fiscalia anticorrupció, tots aquells indicis de comportament il·lícit dels quals té coneixement.

5.- Creiem que tramitar amb agilitat la Llei electoral catalana, amb llistes desbloquejades, mecanismes de rendiment de comptes de les promeses electorals i mecanismes per reflectir l'abstenció en la grandària del Parlament podria permetre millorar la confiança de la ciutadania amb la política i amb el Parlament de Catalunya i el vincle de la ciutadania amb la nostra democràcia.

6- En darrer lloc, constatem que l'actuació de la justícia en els darrers mesos és una prova inapel·lable que el nostre Estat de Dret funciona de manera eficaç i que disposa dels mecanismes suficients per castigar els comportaments il·legals i garantir als nostres ciutadans i ciutadanes que les nostres institucions actuen amb transparència, són transparents i serveixen a l'interès general.

Tots som Europa encara que no ens ho sembli. A Europa es decideixen el 70% de les qüestions que ens afecten. Cal ser responsables i participar demà a les urnes.

Des de Ciutadans pel Canvi (CpC) proposem avançar decididament cap a la Unió Política i construir una hegemonia progressista a Europa:

< La Unió Europea està sotmesa, avui, a una clara hegemonia conservadora. La coincidència en el temps de l’eurodirectiva sobre la regulació de la immigració, l’eurodirectiva sobre els temps de treball o la referent a la sanitat transfronterera han posat de manifest que la iniciativa política a les institucions europees avui està en mans d’aquelles forces polítiques que volen Europa exactament per als objectius contraris als que han mogut, històricament,  la construcció europea.

 < La dreta europea aprofita la UE per a retrocedir de manera vergonyosa en les conquestes socials dels treballadors i els drets civils de les persones immigrades, és a dir, els dos pilars en els quals es basa el model social europeu i dels quals depèn la identitat mateixa d’Europa. Les forces polítiques d’esquerres no poden sucumbir a aquesta ofensiva conservadora ni deixar-se arrossegar per les seves posicions.

 < Si les forces polítiques compromeses amb els ideals del socialisme, a Catalunya, a Espanya i a la resta de països d’Europa, han apostat històricament per la Unió Política ha estat precisament perquè aquesta era la condició per a preservar allò millor del nostre model social –la justícia social, la igualtat d’oportunitats, la llibertat o els drets de ciutadania-. En plena globalització, una Unió Europea que avanci decididament cap a la Unió Política és la condició per a garantir no només la prosperitat sinó també l’Estat del benestar en el segle XXI.

 < A més, només una Europa unida podrà intervenir efectivament a escala global per tal d’avançar cap a una governança democràtica de la globalització econòmica i de la societat mundial. Tanmateix, cal que aquesta Europa unida estigui governada per les forces polítiques que siguin capaces d’aplegar una majoria social progressista que permeti consolidar els avantatges socials d’una Europa que avanci decidida cap a la seva Unió Política, més democràtica i més federal.

 < Front la crisi econòmica, creiem que la Unió Europea ha de liderar les línies d’una política econòmica progressista que vetlli per retornar l’hegemonia de la política, i dotar a l’economia europea d’una major transparència, l’establiment de codis de conducta i un control i supervisió dels mercats financers.

 < La UE ha d’esdevenir un actor decisiu en el procés, com a garant d’un paradigma de globalització basat en els drets socials. En aquest sentit, CpC creu que en l actual crisi fa encara més necessari accelerar el procés d integració política europea.

 < Apostem per convertir la Mediterrània en una prioritat de la política exterior europea, fent de la política euromediterrània, nascuda en el marc del Procés de Barcelona (1995), la prioritat de la política exterior de la UE.

 (Segueix)

 
En les cambres que ens representen és escassa la deliberació, el debat constructiu, la discussió responsable i argumentada. Sembla que tot s’hi val, especialment des dels escons de l’oposició per contribuir al desgast de qui governa i no tant per exercir el legítim control democràtic de l’aplicació de les polítiques públiques.

 
Deliberar vol dir posar en una balança les diferents alternatives i prendre decisions sobre la millor o la més convenient. Si aquest concepte l’incardinem en la vida democràtica és aleshores quan podrem parlar de democràcia deliberativa, una forma d’arribar a decisions que implica valorar propostes, argumentar-les, justificar-les i arribar a acords i compromisos.

 
¿Són legítims tots els pactes post-electorals? Si legítims entenem possibilitats per la llei, tant a nivell d’Estat com d’autonomies, hem de dir que sí. Però hi ha encara una altra qüestió que només cadascú es pot respondre. ¿Són ètics tots els pactes? ¿Qui marca la frontera ètica? ¿Té alguna cosa a veure la ideologia política amb l’ètica de la política? Certament que hi ha pactes difícils de pair, on conflueixen objectius electorals amb profundes discrepàncies i enfocaments polítics diferents. Però quan hi són, entenc que s’han d’establir sobre unes bases de lleialtat i transparència, no sempre freqüents.

 
La política al servei de la ciutadania o la política al servei dels interessos partidistes, vet aquí la qüestió. I l’entendrem amb un fet lamentable que està vivint aquests dies la ciutadania de Salou. Un pacte electoral PSC, CIU i  RDS va conformar un pacte de govern amb una clara voluntat de canvi en un municipi on des de la seva segregació del municipi no havia conegut més que un alcalde, Esteve Ferran, líder del FUPS. En l’equador de la legislatura, just quan CIU havia d’accedir a l’alcaldia per al darrers dos anys del període electoral, un regidor trànsfuga d’aquesta coalició, juntament amb FUPS, presenta una moció de censura –que afecta directament la seva formació política- per trencar la majoria de l’actual govern municipal i donar el tomb amb unes noves aliances. Això semblaria un dejà vu, perquè els casos de transfuguisme personal són freqüents, si no fos perquè, en aquest cas, és la cúpula de CIU qui avala aquesta actuació.

La ciutadania de Salou està trasbalsada, confosa i indignada. I em pregunto: ¿On està l’ètica d’aquesta actuació política? ¿Quina mena de  tacticisme partidista mou aquesta moció de censura? ¿On queda el paper de la ciutadania? ¿Algú recorda que la democràcia és el govern del poble?

 
En l’horitzó d’una nova llei electoral de Catalunya, la proposta de creació d’una Sindicatura Electoral que, a més de garant de la legalitat dels processos electorals, també ho sigui dels drets electorals de la ciutadania o, el que és el mateix, garant dels drets dels electors, suposa un plantejament que, en la seva essència -¿per què no?, també podrien adoptar els municipis. Transparència i  rendiment de comptes dels compromisos electorals: Res de més sensat i de més complex alhora.

Les protestes i tancades dels estudiants universitaris el primer trimestre del curs contra el pla de Bolonya contrasten amb la baixa participació dels estudiants de la UB on, emprant un mecanisme de consulta i participació democràtica com és el referèndum, només va registrar una participació del 20% dels estudiants. Encara menor va ser la participació al referèndum de la UPF on només un 4% dels estudiants hi va participar i el 14,34% va participar en l’elecció al rector.

 Aquestes xifres, que han tingut valoracions diverses segons els sectors, són un indicador més de la desconfiança en els mecanismes democràtics. Si en un àmbit tan proper els joves no participen, no ens estranyem que la participació en les conteses electorals registri en els darrers anys índexs que diuen poc de la nostra qualitat democràtica.

On rau la desconfiança? Potser en pensar que un consulta només és una manera de rentar-se la cara aquells que són responsables de les decisions polítiques? Potser com una fórmula per expressar el seu rebuig? Potser per una manca de consciència democràtica?  Potser per uns instruments de participació obsolets?

Segons l’últim Baròmetre d’Opinió Pública del Centre d’Estudis d’Opinió, el 49,6% dels enquestats estan poc o gens satisfets amb la democràcia, superant la suma dels que es consideren bastant o molt satisfets (48,8% dels enquestats). De ben segur que espectacles com els de les trames de corrupció i d’espionatge que actualment estan investigant-se en l’àmbit estatal afavoreixen ben poc el restabliment de ponts entre la política i la ciutadania.

Aquest dilluns, la Comissió Promotora, formada per socis i sòcies de

Ciutadans pel Canvi,

ha registrat aquest dilluns al Parlament de Catalunya

la ILP de Llei Electoral de Catalunya

que es proposa que el nostre sistema electoral sigui:

La Proposició de Llei pretén  millorar la qualitat del sistema democràtic, fent que el sistema electoral:

• doni més capacitat de decisió als electors: a través de les llistes desbloquejades amb vot preferent
 
•  sigui més proporcional: que tots els vots comptin igual, sigui quina sigui la població dels electors
 
•  premiï la participació: garantint un Parlament d'un mínim de 120 escons i incrementant els escons fins a 150 a mesura que s'incrementi la participació
 
•  sigui més transparent: proposem una Sindicatura Electoral que vetlli pels drets dels electors 

 Per saber-ne més, us convido a llegir l'APUNT de Toni Comín d'aquesta setmana.

 (Segueix)

En aquests moments d'un important debat al Parlament de Catalunya que ha de marcar els propers anys de l'educació a Catalunya, hem escolta, certament, la veu dels diferents sectors de la comunitat educativa, però encara no s'havia pronunciat la societat civil.

Tenint com a referent la dita africana que "Per educar cal tota la tribu", ESADE-URL va reunir el passat dijous 4 de desembre, més d’una trentena d’entitats representants de la societat civil catalana amb el propòsit d'explicitar públicament el seu compromís per millorar el nivell de l’educació a Catalunya. Hi van assistir el president de la Generalitat, José Montilla; el president del Parlament, Ernest Benach; i el conseller d'Educació, Ernest Maragall.

Després de la salutació del director general d’ESADE, Carlos Losada, el president de Fòrum ESADE i ex president del Parlament, Joan Rigol, van exposar els plantejaments de l’acte. Posteriorment van intervenir els 8 representants que explicitaren el compromís de cada sector per millorar el nivell de l’educació a Catalunya: Salvador Alemany (sector empresarial), Mònica Terribas (comunicació), Dr. Moisès Broggi (col.legis professionals), Isidre Esteve (lleure i esport) Narcís Serra (cultura) Salvador Esteve i Manuel Bustos (municipis), Eva Granados (sindicats) i Victòria Camps (intel·lectuals). L’acte va finalitzar amb la lectura del manifest de compromís per part del director del departament de Ciències Socials d’ESADE, Àngel Castiñeira.

    

Les entitats que donen suport al manifest són les següents: Ajuntament de Barcelona, Associació Catalana de Municipis, Cambra de Comerç de Barcelona, CC OO de Catalunya,CECOT, Cercle d'Economia , Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Col·legi d'Economistes de Catalunya, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Consell Audiovisual de Catalunya, El Periódico de Catalunya, El Punt, Federació de Municipis de Catalunya, FemCat, Foment del Treball Nacional, Fundació Catalana de l'Esplai, Fundació Jaume Bofill, Fundació Pere Tarrés, Gran Teatre del Liceu, Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, L'Auditori, L'Avui, La Vanguardia, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Palau de la Musica Catalana, PIMEC, Reial Automòbil Club de Catalunya, Teatre Lliure, Temporada Alta 2008 Festival de Tardor de Catalunya i El Canal Centre d'Arts Escèniques de Salt / Girona, UGT de Catalunya i Unió de Federacions Esportives Catalanes.

Tot aquest procés ha estat liderat per Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya i actual col·laborador acadèmic d’ESADE i pel director general, Carlos Losada. Més d’una quinzena de professors de la institució han intervingut en els debats que s’han anat succeint sota la coordinació del professor del departament de Ciències Socials, Raimon Ribera.