Evito El Temps I Evito El Verb
Evito el temps
i evito el verb,
l'espai, els dits, la veu, l'oxigen
que respiro en vertical.
Així estirada en paral·lel,
davant per davant, erectes els extrems,
retrobo el fil de l'argument,
la història que ens explica i ens manté
dintre del món.
l'espai, els dits, la veu, l'oxigen
que respiro en vertical.
Així estirada en paral·lel,
davant per davant, erectes els extrems,
retrobo el fil de l'argument,
la història que ens explica i ens manté
dintre del món.
S'atura el mot
i entra el sentit.
M'aboco al marge i em retinc.
I em poso sobre
teu per penetrar-te
i digerir, amb crits estranys i incontrolats,
la veritat d'aquest silenci inabastable
i confiat, que demoleix tots els reflexos
quotidians i em diu, de cop, sense esperar,
tot el que sóc.

