Tovallola De Foc

rcomes 28 Juny, 2006 23:15 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)
Tovallola de foc.
El sol ardent cremava
un cos ardent. El meu.
Sense el vent ni la ment;
tan sols el nervi al pit
i al lloc que no es pot dir.

L'espatlla prenia la llum
i em feies sentir com un fruit.

Tovallola de foc.
La pell dolça encenia
un desfici. El meu.
Sense temps i a l'extrem:
el nervi el treus del pit,
del lloc que no es pot dir.

L'espatlla prenia la llum
i em feies sentir com un fruit.

(agost 1997)

Afrodita

rcomes 26 Juny, 2006 22:38 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)
Voldria que m'entressis ben endintre
fins als ulls i sé que ho faràs
el proper dia que vingui.
És com si encara sentís les paraules
que em respiraves a l'orella
i la remor d'aquell jardí
que ens amagava i descobria.
Vull que m'entris com vas dir que ho faries.
Vull cridar com Afrodita.

(agost 1996)

Vull Fer Un Poema De Tu I De Mi

rcomes 25 Juny, 2006 23:23 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)
Vull fer un poema de tu
i de mi, de l'aigua i del llit,
de la petxina de la dea
eterna; un poema que sigui
de vuits i sets molt senzills
i molt clars. Sé tot el que sent
Afrodita i ho sé per tu,
malgrat que el goig sigui un vent
i no la pell del mar o un groc
fort. Però no puc dir res de res
si no és dir l'arbre o el dia
o l'hora; o els mots amb els mots
i les mans. Vull la carn per ser
la força i posseir-me el cos.

(juny 1997)

Suposo

rcomes 22 Juny, 2006 18:32 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)
Suposo que és el dia i el record,
la pluja d'avui i l'ombra d'ahir,
tan vermella; suposo que és mirar-me
els cops a la pell i coure'm d'amor
la vista, i també d'enyor, és clar.

Segur que són les fulles i els llençols
aspres i és la ferida que ja es tanca,
i és el sucre als llavis i la sal blanca
a la pell, a la carn i als pensaments
de foc; és l'ungla i la humitat, suposo.

(novembre 1996)

Estiu

rcomes 21 Juny, 2006 00:07 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)
És allò de no poder-hi
fer res de res, és allò
de ser cruelment pletòrics,
irracionalment tancats i efusius.
Els dits impúdics
exhibint-se indiferents,
és allò de no poder
veure res més que la sang
d'un petó corrent avall
i avall i avall. És allò
de no poder-hi fer res,
de veure's cada minut
com una pruna encesa d'estiu.

(gener 1998)

DistàNcia

rcomes 19 Juny, 2006 23:31 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)
Cada tarda estenc les fotos
d'aquell vespre assenyalat
i, furgant endins
per fer blanes les imatges,
intento copsar les sensacions
del moment recollit.
Les empremtes dels meus dits s'hi veuen
sobretot en aquella
on puc sentir-te més proper.
Després, però, m'adono
que ets massa lluny
perquè els teus ulls allargassats
em facin reviure la frisor
per posseir-te,
i comprenc que, insondable,
altra volta la distància ha vençut.

Cinema

rcomes 16 Juny, 2006 00:26 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)
A tu

En pergamí cru
capturo l'esberla,
com a trofeu de l'amor:
063432, sala 1.
Hi adhereixo la mà a la cuixa,
el corrosiu orgàstic dels llavis,
l'entresuor erecta del cos;
la secreció de la boira a frec d'ungla.
En pergamí cru, i em repeteixo,
capturo allò que ningú no pot.
Mireu com
el mullo en les llets
més primitives i sinceres.


Powered by LifeType
© 2006 - Design by Omar Romero (all rights reserved)