Poètiques

Estem assegudes al banc
i somriem per paraules efímeres,
per mots que ens distreuen
del temps.
Som joves i volem el guany de l'amor.
Potser, d'entre nosaltres,
l'una anhela el bes salivós
que aviat trobarà;
l'altra cobeja el contacte rígid
del membre que, ara,
tan vulgarment i de tantes maneres,
mirem d'anomenar.
Però jo no puc esperar
i deixo penetrar-me pel tedi de la vida,
per la lascívia del suïcidi.
La gelosia fa niu a la meva vagina.