Refugi canongí

Per fi, ahir es desbloquejà definitivament l'impuls de la llei que ha de permetre la Canonja sigui independent de Tarragona i torni a ser un municipi de ple dret!

La maquinària ja es posa en marxa i com coincideix tothom, el 2010 ja tindrem la "llibertat" esperada.

Visca la Canonja lliure!

P.D.: Ara alguns s'hauran de menjar les declaracions i afirmacions en contra del procés.

Creia que no arribaria el dia en què hagués de fer un article criticant la política ambiental del govern autodenominat de progrés, d’esquerres, d’entesa, ecologista, etc. Però és que la realitat és la que és i l’objectivitat em porta a arribar a la conclusió que la política ambiental de l’actual Govern de la Generalitat deixa molt que desitjar.

No ho voldria pas generalitzar a tots els àmbits ambientals que des l’administració catalana es toquen, ja que hi ha molta gent ben preparada per a fer la seva feina, i realment en surten projectes de qualitat: catàlegs de paisatge, molt bons informes sobre el canvi climàtic i altres projectes relacionats amb temes energètics, residus, natura, aigua...

El tema que voldria tocar en aquest article fa referència a la protecció dels espais naturals. És a dir, la creació, impuls i gestió de noves àrees protegides al territori català. Venim d’una època, en la què governava Convergència i Unió, i en la què es van protegir molts espais naturals, tants, que molts d’ells no s’han gestionat de cap manera i han acabat en un estat de degradació considerable. Ara bé, aquest govern d’entesa i ecologista només ha creat un sol Parc Natural des que està al poder, el Parc Natural de l’Alt Pirineu. De la resta no en volen sentir ni parlar.

Sobre la taula el Govern de la Generalitat té el Parc Natural de les Medes, el Montgrí i el Baix Ter, una zona immensament rica ecològicament parlant i que està rebent, cada cop més, pressions humanes importants. Doncs bé, tot i que en un començament semblava que la cosa avançava, el govern no s’acaba de decidir i li tremola la mà quan sent que els arrossaires del Baix Ter posen el crit al cel dient que el Parc només els portarà que perjudicis. Els hi recomano a aquests senyors que vagin un dia al Delta de l’Ebre i potser n’aprendran.

Per altra banda, des de fa una eternitat, tenim la tramitació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades i els Boscos de Poblet. Molts ecòlegs han descrit aquest espai com el més interessant a nivell biològic de tota Catalunya. Doncs bé, no és Parc Natural encara. El procés està encallat des de fa uns anys i res em porta a pensar que aquest Parc serà una realitat d’immediat. De nou, com que la valentia del Govern ja fa temps que l’han perduda, a la mínima que senten quatre alcaldes que no veuen clara la declaració del Parc Natural, ja ho tenim tot embolicat i el Parc encallat.

Finalment, parlaré del Parc Natural de Collserola, un espai natural a cavall de Barcelona i el Vallès. En aquest cas, tot i que hi ha diverses figures de protecció que asseguren, en major o menor grau, la protecció de l’espai, encara no hi ha hagut la valentia d’aprovar el Parc Natural. I per què? Doncs pel de sempre: pressions d’Ajuntaments. Sembla estrany com un Ajuntament com el de Barcelona (amb una tinent d’alcalde d’Iniciativa per Catalunya – els Verds), no hagi fet tot el que estigui a les seves mans per protegir Collserola. Recordo que fa poques setmanes, el mateix Ajuntament de Barcelona proposava posar una gossera a tocar dels límits de Collserola... Per no parlar de nous projectes de carreteres que preveuen passar per aquest espai natural. Tot i això, en els últims dies, el Govern s'ha afanyat a proposar uns límits pel futur Parc Natural, caldrà veure si el pas és ferm i definitiu, o es tracta d'un globus sonda...

En definitiva, no valoren la natura pel que ens pot donar, sinó pel que ens pot perjudicar o bé pels maldecaps que ens pugui portar crear un Parc Natural. I és que la utopia del govern tripartit va començar molt bé, jo hi creia; però mentre tinguem conselleries que aposten per un model basat en el ciment (Política Territorial i Obres Públiques) de res serveix que hi hagin Els Verds al govern i molt menys Esquerra Republicana de Catalunya. El que si sé, és que si alguna vegada vaig votar algun d’aquests partits pels seus ideals ecologistes, ja no ho faré més, m’han decebut a mi i a tot el moviment ambientalista de Catalunya, i no ho dic per dir, sinó perquè ho he sentit dir per la immensa majoria d’entitats ecologistes que, en un primer moment, també hi van creure.