El bloc de les activitats de l'IPHES

9 Feb, 2010

S’han fet 4 versions: una per al professorat, una per a l’alumnat de primària, una altra per a l’ESO i una per a batxillerat

Quan l’any 2007 van aparèixer unes defenses de mamut de més de 800.000 anys d’antiguitat, durant una excavació que duien a terme membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona al Barranc de la Boella (La Canonja, Tarragonès), l’interès de la comunitat educativa per conèixer la importància d’aquestes troballes i el conjunt del jaciment de seguida es va manifestar. Per aquest motiu, l’Ajuntament de la Canonja, a través del Patronat de Cultura del Castell de Masricart i la Regidoria d’Ensenyament, va decidir impulsar l’edició d’una guia didàctica mitjançant l’IPHES. Aquest projecte ja és una realitat i dilluns 8 de febrer es va presentar al professorat de diferents centres educatius de La Canonja.

Un moment de la presentació de la guia a la comunitat educativa de la Canonja, dilluns 8 de febrer, a l'ajuntament d'aquesta municipi - Cedida Ajuntament de la Canonja

“Ens vam trobar –recorden Francesc Roca i Felicià Cañellas, regidor i tècnic de Cultura respectivament de l’Ajuntament de la Canonja- en què rebíem moltes peticions per venir a veure les restes de mamut i ens demanaven informació, però nosaltres no disposàvem de cap tipus de material elaborat amb rigor científic per poder facilitar-los-hi. Per tant, vam considerar que calia una guia i que l’havia de fer l’IPHES, ja que la direcció de l’excavació la té aquest institut i són ells qui l’estudien”.

La guia didàctica, concebuda a manera de quadern de treball i editada en català, porta per títol El jaciment prehistòric del barranc de La Boella i es presenta en quatre versions: una per al professorat, una per a l’alumnat de primària, una altra per a l’ESO i una per a batxillerat. L’autoria és d’Ana Rodríguez i Sergio García, col·laboradors de l’IPHES; ha estat coordinada per Josep Vallverdú, responsable de l’excavació de la Boella i investigador del mateix institut; inclou imatges captades per Jordi Mestre, fotògraf de l’IPHES, i té il·lustracions de Mauricio Anton.

Portada d'una de les versions de la guia

Produïda per l’Ajuntament de La Canonja, les quatre versions es presenten en format digital. “Era l’opció més adequada per poder incloure actualitzacions, ja que la recerca sobre les restes trobades a la Boella poden generar nova informació en qualsevol moment, igual que les futures excavacions”, comenta Francesc Roca.  “Així garantim que facilitem dades científiques noves i amb caire pedagògic”, assegura.

En general, però amb enfocs diferents, les quatre versions de la guia expliquen aspectes del què és l’arqueologia, les ciències amb les quals treballa de manera transdisciplinar, com era l’hàbitat de La Canonja fa uns 800.000 anys, com s’estudien les restes fòssils, quines eines configuraven aquells homínids, com eren els mamuts i altres animals amb quals convivien, etc. A més, s’inclouen una sèrie de preguntes per reflexionar sobre els temes de que tracta, un vocabulari, referències bibliogràfiques, recursos on line i una proposta d’activitats.

Josep Vallverdú ha remarcat: “l’edició d’aquesta guia és un exemple de molt bona col·laboració entre organismes, en aquest cas entre l’Ajuntament de la Canonja, que sempre s’ha mostrat entusiasmat pel projecte d’investigació que impulsem a la Boella, i l’IPHES, que d’aquesta manera també transfereix coneixement en evolució humana al nostre entorn pròxim. Esperem que en un futur iniciatives com aquesta siguin una normalitat i puguin revertir, a més, en equipaments culturals i científics per als municipis”. 

technorati tags: Boella , mamut , guia didàctica , eina pedagògica , jaciment , prehistòria , escoles , La Canonja , socialització , publicacions , llibres , comunitat educativa

4 Feb, 2010

S’imparteix els dies 19 i 20 de febrer al centre de recuperació de primats de Riudellots de la Selva

Conèixer els principals processos biològics i culturals que han modelat l’evolució humana, i saber com interactuen les diferents disciplines que treballen en aquest camp és l’objectiu del Curs monogràfic Orígens i Evolució del Comportament Humà que els dies 19 i 20 de febrer s’impartirà al centre de recuperació de primats de Riudellots de la Selva, per part de David Riba, becari de la Fundación Atapuerca adscrit a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que elabora la seva tesi doctoral sobre les capacitats cognitives del ximpanzés, en aquestes instal·lacions de la Fundació Mona.

David Riba comenta en aquest video el contingut principal i objectius del curs - Fundació Mona

El curs té un caire eminentment teòric, però inclou observacions en directe dels ximpanzés que viuen a la Fundació Mona i la projecció d’alguns vídeos. A més, s’ha previst una demostració de talla lítica prehistòrica i un encesa de foc aplicant els mètodes prehistòrics.

El temari que impartirà David Riba s’estructura a l’entorn de cinc blocs: els primats superiors durant el Miocè, el procés d’hominització, la fauna i flora durant el Quaternari; l’evolució conductual, cultural i tecnològica del gènere Homo, i el canvi del període Plistocè a l’Holocè.

Principalment adreçat a alumnat i llicenciats en Història, Antropologia, Arqueologia Prehistòrica, Geologia, Psicologia i Biologia, està obert al públic en general interessat en qüestions relacionades amb l’evolució humana.

technorati tags: docència , foc , indústria lítica , comportament humà , ximpanzès , hominització , holocè , plistocè , canvi climàtic , quaternari

2 Feb, 2010

“Arqueologia en clau de gènere” es pot veure del 3 al 21 de febrer a A Estrada (Pontevedra) - Cartell i díptic

La Sala d’Exposicions Caixanova a A Estrada (Pontevedra) acull del 3 al 21 de febrer la mostra fotogràfica itinerant “Arqueologia en clau de gènere”, produïda per la Fundación Atapuerca, amb la col·laboració del IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Comissariada per Cristina Fernández-Laso (Equipo de Investigación de Atapuerca) i Raquel Platero, l’objectiu d’aquesta iniciativa és donar visibilitat a una petita part del treball que les dones científiques desenvolupen en importants projectes d’investigació en arqueologia prehistòrica a l’Estat espanyol. L’acte d’inauguració té lloc demà dimecres 3 de febrer a les 20.30 hores.

Restaurar les peces arqueològiques que surten als jaciments és una de les tasques que desenvolupen algunes dones científiques

 En l’exposició poden observar-se 39 imatges del treball de camp, investigació i socialització que desenvolupen les dones científiques i que tradicionalment havia estat dut a terme únicament per homes. Les fotografies han estat preses bàsicament en els jaciments d’Atapuerca (Burgos) i l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona).

Amb experiències, formació i trajectòries professionals diferents (arqueòlogues, antracòlogues, biòlogues, geògrafes, historiadores, paleontòlogues, restauradores, zooarqueòlogues, primatòlogues, palinòlogues, geòlogues, topògrafes, prehistoriadores, especialistes en tecnologia lítica, estudiants de tercer cicle i un llarg etcètera), contribueixen al desenvolupament de les investigacions en l’arqueologia prehistòrica a Espanya.

L’autoria de les imatges és de Mª Cristina Fernández-Laso, Raquel Platero, Jordi Mestre, Esteban Galaz i Abel Morcillo.

FITXA TÈCNICA

Exposició “Arqueologia en clau de gènere”

Data: Del 3 al 21 de febrer de 2010.

Lloc: Sala de Exposicions Caixa Nova, A Estrada (Pontevedra. Espanya)

Horaris: De dilluns a divendres: 18:30 - 20:30 h. Dissabte: 11:30 - 13:30 h.

Comissàries: Cristina Fernández Laso i Raquel Platero.

Producció: Fundación Atapuerca

Col·labora: IPHES i Ajuntament de A Estrada 

 

technorati tags: exposició , fotografia , dones , topògrafes , prehistoriadores , primatòlogues , tecnologia lítica

28 Gen, 2010

Eudald Carbonell ho analitza

Les primeres sortides de l'Àfrica van coincidir amb un increment de les temperatures i amb abundants precipitacions

Així ho demostra una investigació de l’IPHES i l’Àrea de Prehistòria de la URV

El treball es basa en l’anàlisi de restes d'amfibis i rèptils

Després de les significatives troballes relacionades amb les primeres ocupacions humanes a Euràsia, com és el cas dels homínids de Dmanisi (Geòrgia) i de la Sima del Elefante i Gran Dolina a Atapuerca (Burgos), o dels estris lítics de Fuente Nueva 3 i Barranco León a Orce, conca Guadix-Baza (Granada), la qüestió sobre quines van ser les causes que van determinar la primera sortida humana fora de l'Àfrica ha cobrat un gran actualitat. Ara, una investigació que recull el Journal of Human Evolution, en què han participat membres de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, demostra que les condicions climàtiques van ser decisives, ja que les primeres i diverses sortides d'homínids del continent africà es produeixen en un moment en què s'incrementen les temperatures i hi ha abundants pluges. L'article porta per títol "Climate forcing of first hominid dispersal in Western Europe".

Jordi Agustí, en primer terme, i Hugo Blain, a les instal.lacions de l'IPHES, a Tarragona - Jordi Mestre / IPHES

Aquesta primera sortida humana es remunta a fa 1,8 milions d'anys a Dmanisi (Geòrgia), encara que les primeres evidències a Europa occidental daten de 1,4 a 1,2 milions d'anys (eines lítiques de Fuente Nueva 3 i Barranco León, restes humanes de la Sima del Elefante). Clàssicament, s'ha vinculat aquesta primera sortida amb el desenvolupament d'una nova tecnologia lítica (l'anomenat Mode 2), mentre que altres autors proposen un escenari més ambientalista, vinculat als canvis climàtics que es van produir a començaments del període pleistocè. "En aquest estudi presentem evidències que, almenys per a Europa occidental, aquesta primera dispersió humana va estar fortament condicionada per causes climàtiques", observa Jordi Agustí, un dels signants de l'article i investigador ICREA a l'IPHES, a més d'Hugo Blain, també membre d'aquest centre d'investigació.

La investigació s'ha dut a terme analitzant les restes d'amfibis i rèptils (fauna paleoherpetològica) escatosos d'una successió de 16 localitats fossilíferes de la península ibèrica que inclouen des del pliocè superior, fa més de 3 milions d'anys, fins a l'inici del plistocè mig, fa uns 600.000 anys. La major part d'aquestes restes procedeixen de les seqüències de la conca Guadix-Baza i del complex càrstic d'Atapuerca, encara que aquestes seqüències s'han complementat amb d'altres com és el cas del complex càrstic d'Almenara a Castelló. Aquesta successió inclou així mateix les primeres localitats amb presència humana a Espanya, com les esmentades Fuente Nueva 3, Barranco León, Sima del Elefante o Gran Dolina.

Il.lustració sobre algunes de les restes fòssils de gripaus i granotes trobades a Barranco León - IPHES

"La fauna paleoherpetològica és altament sensible a les variacions d'humitat i temperatura, pel qual l'aplicació del mètode conegut com Mutual Climatic Range permet extrapolar al passat els diversos paràmetres climàtics que són compatibles amb una determinada associació d'aquests vertebrats. Aplicant aquest mètode s'han pogut reconstruir per a la península Ibèrica diverses corbes climàtiques que reflecteixen l'evolució de la temperatura mitja anual, les temperatures el mes més càlid i el mes més fred o la mitja de pluviositat anual entre fa 3 milions i 600.000 anys enrere", explica Jordi Agustí. Concretament, aquest mètode es basa en juxtaposar les àrees de distribució de les espècies presents i deduir els paràmetres climàtics a partir de les mateixes. És a dir, són sempre dades relatives a la temperatura actual, específica el mateix científic.

Com a resultat d'aquest estudi, s'han pogut distingir fins a cinc fases climàtiques diferents, des del pliocè superior fins als inicis del plistocè mig. Tres d'aquestes fases, les corresponents al període entre 3 i 1,8 milions d'anys, entre 1,4 i 1 milió d'anys i entre 800.000 i 600.000 anys, corresponen a fases càlides amb precipitacions més intenses que en l'actualitat.

"Al contrari, les fases entre 1,6 i 1,4 milions d'anys i entre 1 milió i 800.000 anys, presenten -afirma Jordi Agustí- moments de temperatures relativament baixes i una accentuació de l'aridesa. Doncs, bé, s'observa que les primeres ocupacions humanes a la zona es van produir en moments d’un clima amb altes temperatures i humitat, mentre que la presència humana falta en aquells moments en què predominaven les condicions de baixes temperatures i aridesa".

"Això vol dir -afegeix Jordi Agustí- que els paràmetres climàtics van jugar un paper determinant en el procés de dispersió humana cap a Europa i que, en aquest aspecte, el seu comportament no va haver de diferir de manera significativa d'altres espècies animals, afectades així mateix per les variacions climàtiques," conclou l'investigador de l'IPHES.

technorati tags: clima , temperatures , homínids , amfibis , continent africà , rèptils , fauna paleoherpetològica , Mutual Climate Range , dispersions humanes , espècies

27 Gen, 2010

Sobre Javier Fortea - web EPPEX

És l’únic jaciment de Paleolític Superior documentat fins ara a Extremadura

Ho explicarà l’investigador de l’IPHES Antoni Canals, codirector del Projecte Primeros Pobladores de Extremadura (EPPEX), divendres 29 de gener

Investigació sobre el Paleolític Superior a Extremadura és el títol de la ponència que presentarà Antoni Canals, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Primeros Pobladores de Extremadura (EPPEX) en el marc de les Jornades Internacionals sobre Paleolític Superior Peninsular que del 27 al 29 de gener se celebren a la Universitat de Barcelona en homenatge a l’insigne arqueòleg Javier Fortea, traspassat fa uns mesos. La intervenció de Canals se centrarà en els resultats obtinguts amb les excavacions efectuades a la Sala de las Chimeneas de la Cueva de Maltravieso (Cáceres), amb restes arqueològiques datades en uns 17.000 anys abans del present. Serà divendres a les 12.30 h, a la facultat de Geografia i Història de la UB.

Antoni Canals - IPHES

El registre de la Sala de las Chimeneas es compon d'un ric conjunt faunístic, indústria lítica, petxines perforades (penjolls), un os gravat i carbons. Les espècies animals estan protagonitzades pels ungulats (cavalls i cérvols), encara que són les restes de lepòrids (conills i llebres) les que es presenten de forma més abundant. Pel que fa al conjunt d'eines lítiques destaca la varietat de matèries primeres utilitzades, com quars, quarsita i sílex de diferents tipus. El sílex prové de centenars de quilòmetres, el que denota la seva capacitat d’aquells homínids per realitzar llargs desplaçaments i intercanvi de materials entre grups. Pel que fa a la tipologia dels fòssils lítics identificats, es troben nuclis, ascles, làmines i retocats (oesques, denticulats i raspadors).

Excavacions a la Cueva de Maltravieso - Jordi Mestre / IPHES

Les excavacions sistemàtiques iniciades per EPPEX a la Cueva de Maltravieso, dins del seu projecte integral de Recerca del Plistocè a Extremadura, es van emprendre el 2001 i van continuar fins l'any 2008. Actualment els treballs arqueològics estan clausurats de manera ulnilateral per la Conselleria de Cultura i Turisme de la Junta d'Extremadura, a l'espera d'un estudi més profund sobre l'estat de conservació de la cavitat.

technorati tags: Paleolític Superior , ponència , indústria lítica , matèries primeres , sílex , fauna , ungulats , excavacions , homínids

26 Gen, 2010

DOSSIER de premsa – WEB de la mostra – VÍDEO de l’exposició – VÍDEO Homo antecessor – PODCAST - Article d'Eudald Carbonell

Inclou recreacions del paisatge i restitucions del rostre del primer europeu

Recentment ha estat a Reus on s’han ofert visites dinamitzades que han estat un “fantàstic complement” als continguts de les assignatures curriculars

La mostra “té la justa mesura per tal de poder treballar abastament un tema”, diu un professor.

El fil conductor d’aquesta proposta eren les restes de mamut descobertes a la Boella

Una part de l'exposició que es pot veure ara a Lleida - Cedida Museu de Lleida

Hipopòtams, rinoceronts gegants, tigres de dents de sabre, elefants, licaons i altres habitants de la sabana, sempre sota l’atenta mirada de carronyaires com les antigues hienes o el primer europeu, l’Homo antecessor, són alguns dels principals protagonistes de l’exposició Europa ara fa un milió d’anys, que del 26 de gener al 7 de març es pot visitar al Museu de Lleida: diocesà i comarcal, en horari  de dimarts a dissabte de 10 h a 14 h i de 16 a 19 h i els diumenges de 10 a 14 h. La mostra,  produïda per l’Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES) amb la col•laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT),  ha estat recentment al Museu Salvador Vilaseca de Reus on l’han visitada més de 2.500 persones dels quals 400 eren alumnat que han gaudit d’una proposta pedagògica que ha estat “un complement fantàstic” per a l’estudi d’algunes assignatures, segons un professor.

S'inclouen reproduccions d'alguns animals con aquest dents de sabre - Cedida Museu de Lleida

Europa fa un milió d’anys ens trasllada als orígens de la vida al planeta Terra, ens narra com van configurar-se de forma progressiva els actuals continents i com les diferents variacions climàtiques van determinar l’aparició d’una vegetació i fauna específiques –entre elles l’espècie humana– en diferents localitzacions geogràfiques.

Així descobrim la fauna que hi havia a la Península Ibèrica ara fa un milió d’anys, quan imperava un ecosistema similar al de les sabanes humides de l’Àfrica actual, amb animals insòlits i ja extingits. El muntatge expositiu inclou recreacions de paisatges de l’època i grans escenografies. Es presenta també una restitució virtual de l’Homo antecessor.

Espai especialment pensat per a la canalla - Cedida Museu de Lleida

Per a la canalla s’ha concebut un espai didàctic i pedagògic on poden completar l’esquelet de diferents espècies d’homínids i efectuar mots encreuats sobre l’evolució humana.

Visites dinamitzades

Alumnat del Col.legi La Presentació de Reus durant la visita dinamitzada al Museu Salvador Vilaseca - Cedida Còdol

Precisament, aprendre de forma amena ha estat l’objectiu de les visites dinamitzades que s’han ofert mentre l’exposició ha estat al Museu Salvador Vilaseca a Reus, on l’han vista més de 2.500 persones de les quals 400 eren alumnat de primer d’ESO del Col·legi de la Presentació i de l’IES Baix Camp, ubicats a l’esmentat municipi. “Alumnes dels dos centres van poder gaudir d’un plantejament motivador, tot i que la mostra ja és molt atractiva”, comenta Albert Morelló, pedagog i codirector de l’empresa Còdol, encarregada d’efectuar aquesta proposta que tenia com a fil conductor la troballa, per part de l’IPHES, d’uns ullals de mamut de fa un milió d’anys al jaciment de la Boella (La Canonja, Tarragonès).

Els visitants poden descobrirels come ren homínids de fa 1 milió d'anys - Cedida Còdol

“Les restes d’aquest animal ens servia per saber coses generals sobre mamuts que ens ajudaven a aprendre sobre com era l’ecosistema en aquella època en funció del que menjava. També tractàvem d’altres éssers que van formar part d’aquell paisatge, com els homínids, i l’ús que en feien dels mamuts. És a dir, que mentre realitzàvem el recorregut per l’exposició plantejàvem qüestions diverses que ens ajudaven a relacionar fets”.

Aquesta experiència “va anar molt bé –prossegueix Albert Morelló-. N’estem molt satisfets perquè la canalla participava molt, feien moltes preguntes i interactuaven quan nosaltres els interrogàvem. La visita durava dues hores, però se’ls hi feia curta”.

Estudiants reusencs durant la visita al Salvador Vilaseca - CedidaCòdol

A tall d’anècdota cal esmentar que es va aprofitar la visita general que feien nens i nenes de P4 i P5 al museu per portar-los a veure el dents de sabre que inclou la mostra, així com el crani d’hipopòtam, ha comentat el mateix pedagog.

Andreu Dasca, professor de socials de secundària del Col·legi La Presentació, ha assegurat que la visita a l'exposició “ha estat posterior a l'estudi del temes de prehistòria corresponents al primer curs de l'ESO. És per això que tot allò que hi hem pogut veure ha estat un complement fantàstic quant a refermar allò que s'ha explicat a la classe”, perquè considera que els ha servit “moltíssim per treballar els continguts del programa curricular”.

“De fet, sempre mirem que, si es possible,  els principals temes impartits –explica- siguin complementats amb una visita, un taller o una altra activitat que els sigui afí. L'objectiu que perseguíem era el de posar imatge a tot allò que havíem après a classe i complementar-ho amb els comentaris propis d'un especialista com el de Còdol; no cal dir que l'objectiu s'aconseguí plenament”.

Això ha estat possible perquè, segons hi afegeix el mateix professor, l’exposició Europa fa un milió d’anys “té la justa mesura per tal de poder treballar abastament un tema. Si hagués estat molt més gran, de ben segur, que els aspectes principals tractats haurien quedat diluïts al bell mig d'altres. D'altra banda, el resultat de les restitucions del paisatge i la fauna prehistòriques fetes amb ordinador són, certament, molt atraients als escolars, almenys ho han estat per als nostres, que els hi ha  agradat moltíssim i en tot moment s'han mostrat molt receptius a les explicacions i han intervingut força. El cert és que, en aquestes edats, els nens són esponges i, a poc que un tema se'ls exposi atractivament, resten en silenci, si l'explicació s'ho val”, sentencia.

technorati tags: Museu Lleida , Museu salvador Vialseca , Reus , fauna , recreacions , paisatges , escoles , primer europeu , sabana , professorat , visites dinamitzades , restitució paleoambiental

25 Gen, 2010

La primera d’elles és dimarts dia 26 de gener, de 9 a 12 h

Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) oferirà una sèrie de xerrades a diferents col·legis de Calella (Maresme) dins del programa "L’IPHES a les Escoles", en aquest cas emmarcada dins del conveni que té aquest institut amb l’Ajuntament de l’esmentat municipi. L’objectiu és apropar el món de la prehistòria i l’evolució humana a l’alumnat.

Lluís Batista, responsable de l'Àrea de Socialització de l'IPHES - Gerard Campeny / IPHES

La primera d’elles és dimarts dia 26 de gener, de 9 a 12 h, a 2 grups diferents de 35 alumnes cadascun d’ells, a l’Escola Pía de Calella. Les pròximes seran  l'1 de març a l'escola Freta i el 19 del mateix mes a La Minerva.

Les xerrades s’adreçaran als alumnes de 5è de primària. Mitjançant un powerpoint il·lustratiu i rèpliques de cranis i d'instruments lítics, “els parlaré sobre els trets més importants del paleolític i del neolític: el dia a dia dels homes i les dones, les creences, ritus i costums, i l’art que ens han deixat”, avança Lluís Batista.

technorati tags: Calella , socialització , escoles , prehistòria , paleolític , cranis , reproduccions , instruments lítics

22 Gen, 2010

Dijous 21 de gener tres membres de l’IPHES (Ramon Viñas, Marta Fontanals i Ana Ballesteros) van participar al programa Divendres de TV3 des de Montblanc (Conca de Barberà) per parlar de la importància de les pintures rupestres de les Muntanyes de Prades, que són Patrimoni de la Humanitat, i fer una demostració pràctica de com les elaboraven les comunitats prehistòriques de fa uns 9.000 anys. Ho podeu veure clicant aquí.

technorati tags: vídeo , televisió , pintures rupestres , Muntanyes de Prades , Patrimoni de la Humanitat , prehistòria , art , Montblanc

20 Gen, 2010

Serà aquest dijous 21 de gener, en directe, a partir de les 17 h - Faran una demostració pràctica de com s’elaboraven les pintures

Tothom hi és convidat a seguir-ho des de la plaça Major de la localitat

Notícies relacionades

Videos i podcasts sobre com es feien les pintures rupestres

Ramon Viñas, Marta Fontanals i Anna Ballesteros, tots ells membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) intervindran en el magazine de tarda de TV3, Divendres, aquest dijous, sobre les 17 h, des de la mòbil d’aquest programa que aquesta setmana visita Montblanc (Conca de Barberà). De la seva mà descobrirem el valor de les pintures d’art rupestre de les Muntanyes de Prades, el seu sentit, com es feien, quin és el seu estat de conservació, etc.

Ramon Viñas, director del CIAR i expert en art rupestre de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES

El personal convidat de l’IPHES seran interrogats per Espertac Peran des de la plaça de l’Ajuntament de Montblanc, on tothom hi és convidat a assistir-hi. Ramon Viñas, que és alhora director del CIAR (Centre d’Interpretació d’Art Rupestre, ubicat a Montblanc)  s’ocuparà de fer les explicacions més teòriques de l’art rupestre i del repertori que trobem a les Muntanyes de Prades, que és Patrimoni de la Humanitat. Marta Fontanals i Ana Ballesteros tindran cura de la vessant més pràctica i ensenyaran diverses tècniques que s’utilitzaven a la prehistòria per elaborar aquestes pintures; amb aquesta finalitat crearan diverses representacions gràfiques. Està previst que intervinguin cap a les 17 h o més tard.

Divendres és un programa presentat per Xavi Coral, des dels estudis de TV3, i Espartac Peran que volta per diferents indrets de Catalunya. Cada setmana se’n va amb la mòbil a una localitat diferent, repartides per diferents llocs del territori, i s’efectuen diverses connexions. Fonts de TV3 han indicat: “en aquesta ocasió, hem volgut aprofitar que estàvem a Montblanc per tractar, entre altres molts aspectes, un de tant important com són les pintures rupestres de les Muntanyes de Prades, reconegudes mundialment”.

technorati tags: art rupestre , Montblanc , Muntanyes de Prades , CIAR , Ramon Viñas , Divendres , TV3 , Patrimoni de la Humanitat , socialització , mitjans comunicació

19 Gen, 2010

Serà dijous dia 21 de gener a les 19.30 h, al Castell de Masricart

Article d'Eudald Carbonell sobre Les primeres ocupacions humanes

Atapuerca i la Boella: dos exemples d’evolució humana és el títol de la xerrada que oferirà Eudald Carbonell, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Humana (IPHES) i codirector del Projecte Atapuerca, dijous 21 de gener, a les 19.30 h, al Castell de Masricart, a La Canonja (Tarragona), en un acte organitzat per la Fundació Fòrum Cívic del Camp.

Excavacions a la Boella on, com a Atapuerca, l'IPHES combina recerca, docència i socialització - Jordi Mestre / IPHES

En la seva intervenció, Carbonell contextualitzarà els jaciments d’Atapuerca i la Boella, on s'han trobat restes d'homínids de més d'un milió d'anys, en les línies de recerca que desenvolupa l’IPHES, amb un caràcter transdiciplinar i amb la participació de diverses institucions, així com l’activitat de docència que també es du a terme (màster erasmus mundus, construcció d’instituts...) i la vessant socialitzadora (exposicions, llibres...).

El Projecte Atapuerca ha estat clau per impulsar una escola de l'evolució humana al país - Jordi Mestres / IPHES

La Boella i Atapuerca són dos projectes que actuen en els tres àmbits esmentats i que contribueixen a generar una escola d’evolució humana al nostre país. Per aquest motiu, Eudald Carbonell farà una mica d’història de les activitats dutes a terme en cadascun d’aquests dos jaciments, les principals fites científiques assolides i les infraestructures que es promouen a l’entorn d’aquest patrimoni arqueològic.

Es prega confirmar l'assistència a mmgispert@hotmail.com

 

technorati tags: Atapuerca project , La Canonja , conferència , docènia , recerca , socialització , evolució humana , instituts , transdisciplinar , institucions

17 Gen, 2010

Recentment s’ha posat en marxa el canal IPHES (@iphes) al Twitter

El canal al YouTube, IPHESvideos, ha encetat el 2.010 amb un total acumulat de quasi 7.000 reproduccions i El bloc Les activitats de l'IPHES ha tingut fins a 8.000 lectures per notícia 

La presència de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) en la xarxa social més important del moment, el Facebook, aglutina ja un univers de prop de 2.000 persones de diversos països del món, de professions i d’edats molt diferents que segueixen de forma sistemàtica la informació que des d’allí es facilita, a més d’expressar els seus comentaris i formular preguntes que es responen tan ràpid com és possible.

Concretament, es manifesta de quatre maneres: el grup IPHES; El pensament d’Eudald Carbonell, director d’aquest institut, que alhora té un perfil personal propi, i un En reconeixement a la tasca científica del primatòleg, Jordi Sabater Pi.

Pel que fa al grup IPHES, està dedicat a les activitats generals que des d’aquí es realitzen habitualment, facilitant l’accés als diferents blocs i altres canals de comunicació, com el de podcasts del mateix centre de recerca. Supera ja els 450 membres.

El pensament d’Eudald Carbonell està integrat per més de 550 persones interessades pels conceptes que desenvolupa aquest científic, tant relacionats amb l’evolució humana, altres esdeveniments de la ciència, com en afers socials, culturals o polítics. Paral·lelament, té un perfil personal i, per tant, se’l pot trobar com a Eudald Carbonell; ja té quasi 450 amics i amigues que d’una manera senzilla i ràpida estan al dia de les seves activitats socialitzadores, de recerca i de docència.

El nomenat En reconeixement a la tasca científica de Jordi Sabater Pi es va crear coincidint amb un homenatge que l’IPHES, juntament amb la Nau Ivanow i l’Associació de Veïns de la Sagrera (Barcelona) li van dedicar el febrer passat. Té quasi 500 amics i amigues.

D’altra banda, el canal de Comunicació de l’IPHES al YouTube, IPHESvideos, ha encetat el 2.010 amb un total acumulat de quasi 7.000 reproduccions, i un dels blocs més actius, el de les activitats de l'IPHES, ha tingut fins a 8.000 lectures per notícia.

En la línia de continuar ampliant la xarxa social, molt recentment s’ha posat en marxa el canal IPHES (@iphes) al Twitter, una eina que s’ha convertit en un dels referents mundials de microblocs i des d’on s’espera continuar fent una intensa tasca socialitzadora per contribuir a assolir entre tothom la consciència crítica d’espècie.

technorati tags: facebook , twitter , blocs , xarxes socials , pensament , Eudald Carbonell , ciència , comunicació , socialització , Sabater Pi , YouTube

28 Des, 2009

Les poblacions neandertals mostren unes capacitats adaptatives molt àmplies, adequant els seus comportaments tècnics, de subsistència i mobilitat territorial a qualsevol tipus de medi ambient, recursos i fluctuacions climàtiques produïdes durant el període cronocultural del Paleolític mig, entre els 300.000 i els 25.000 anys abans del present.. La coexistència de diferents sistemes operatius lítics sembla ser el resultat d'un sistema complex d'opcions tecnològiques.

M. Gema Chacón durant la lectura de la tesi doctoral a la Facultat de Lletres de la URV - Jordi Mestre / IPHES

Aquestes són algunes de les principals conclusions d'una tesi doctoral amb menció europea defensada recentment a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona per M. Gema Chacón, investigadora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). L'estudi porta per títol El Paleolítico Medio en el suroeste europeo: Abric Romaní (Capellades, Barcelona, España) Payre (Rompón, Ardèche, Francia) y Tournal (Bize, Aude, Francia): Análisis comparativo de los conjuntos líticos y los comportamientos humanos; s'ha realitzat en codirecció entre Eudald Carbonell i Manuel Vaquero (director i investigador de l'IPHES respectivament) i Marie-Hélène Moncel (Département de Préhistoire, Muséum National d'Historie Naturell, París, França).

La defensa de la tesi va ser seguir per bastants companys de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES

El Paleolític mig, període cronocultural en què s'inclouen els conjunts lítics estudiats en aquesta tesi de doctorat, inclou uns 300.000 anys (entre els 330.000 i els 25.000 anys). Durant aquest temps els comportaments humans s'han vist afectats per diferents factors, com variacions climàtiques, disponibilitat de recursos i accessibilitat dels mateixos, que han produït un mosaic de respostes que han marcat la diversitat cultural de les poblacions neandertals.

"Les exigències tècniques de les diferents cadenes operatives realitzades podrien motivar la selecció d'un o un altre mètode de talla i de matèria primera, però sempre dins dels sistemes tècnics que el grup utilitza", afirma M. Gema Chacón. Tot això depenent d'interessos individuals o causes subsistencials, dins de la constel·lació de coneixements que formen el seu camp operatiu de cara a afrontar les seves activitats de subsistència, doncs "sigui quin sigui el medi ambient, el clima i els recursos disponibles (lítics, vegetals i faunístics) les poblacions neandertals han sabut adaptar els seus comportaments de subsistència als canvis produïts durant més de 200.000 anys. Si no disposen d'un tipus de matèria primera (ej: sílex, quars...) n’utilitzen d’altres per fabricar les seves eines, i el mateix succeeix amb els animals, si no tenen cavalls, s'alimenten de cérvols, o de qualsevol altra espècie”, afirma l’autora del treball.

M. Gema Chacón -la tercera per l'esquerra- amb els membres del tribunal, a la URV - Jordi Mestre / IPHES

"La variabilitat dins de les seves activitats -afegeix Chacón- seria una resposta normal, ja que es mouen dins d'un mateix sistema operatiu amb diferents opcions, que utilitzen segons les seves necessitats, els seus interessos o les seves aptituds personals. Això porta a plantejar que el contacte entre grups havia de ser molt important, especialment pel que fa a la transmissió i difusió de coneixements que permet la generalització i socialització de la constel·lació de coneixements sota la qual actuen els grups", manifesta l'autora de la investigació.

Per arribar a aquest coneixement, M. Gema Chacón ha estudiat unes 12.000 peces lítiques. De cada una d'elles ha efectuat una anàlisi morfotècnica a fi de poder reconstruir les cadenes operatives dutes a terme pels neandertals per poder produir les seves eines lítiques. Es tracta sobretot de nuclis, ascles i objectes retocats, essencialment rascadores, denticulats i objectes convergents. Els usos són molt variats, ja que les eines d'aquest període són molt flexibles (multifuncionals) i poden ser utilitzades en el desenvolupament de totes les activitats dutes a terme pels grups neandertals (processament de les carcasses animals, dels recursos vegetals...).

Les peces examinades pertanyen als conjunts lítics dels jaciments de Payre (Ardèche, França entorn dels 125.000 anys), l'Abric Romaní (Barcelona, Espanya; entre els 55.000 i 50.000 anys) i de la Grotte Tournal (Aude, França; entorn dels 38.000 anys), ja que cobreixen una gran part del Paleolític mitjà. Són, a més jaciments amb llargues seqüències estratigràfiques ben estudiades, i hi ha una gran quantitat de treballs interdisciplinaris realitzats sobre totes les evidències arqueològiques trobades en cada un d'ells. "Això permet disposar de tota la informació necessària per poder comparar els comportaments tècnics amb les activitats de subsistència de les poblacions de neandertals que van habitar en aquests tres jaciments del sud-est europeu", explica M. Gema Chacón.

technorati tags: neandertals , Paleolític mig , indústria lítica , complexitat social , tecnologia , medi ambient , recursos , subsistència , tesi doctoral , docència

22 Des, 2009

 L’investigador de l’IPHES Ramon Viñas assumirà la direcció del Centre d’Interpretació d’Art Rupestre (CIAR) d’aquesta localitat

 L’institut i aquest centre crearan una base de dades del Patrimoni Rupestre de les Muntanyes de Prades

Es podran impartir classes del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana en l’esmentat centre

Crear una base de dades del Patrimoni Rupestre de les Muntanyes de Prades i editar-ne una guia, promoure performances sobre aquesta expressió artística, impulsar congressos i afavorir visites comentades al Centre d’Art Rupestre de Montblanc (CIAR) són algunes de les accions que contempla el conveni signat entre Josep Gomis, president del Consorci del Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, i Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) dimarts 22 de desembre a la seu del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. L’IPHES utilitzarà el CIAR com a plataforma per a diferents activitats relacionades amb l’art rupestre. En línies generals, es preveu desenvolupar accions de recerca, docència i socialització sobre aquest mitjà de comunicació gràfic a la prehistòria.

Eudald Carbonell (esquerra) i Josep Gomis (a la dreta) dimarts 22 de desembre signant el conveni a l'edifici de Rectorat de la URV - Jordi Mestre / IPHES

D’entre els objectius previstos, en l’àmbit de la recerca es preveu dotar al CIAR d’una base de dades del Patrimoni Rupestre de les Muntanyes de Prades, inventariar el material arqueològic del Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de Montblanc (originals i rèpliques), segons els requeriments de la legislació vigent en matèria de Patrimoni Cultural; organitzar la documentació gràfica i bibliogràfica existent sobre el  tema rupestre, digitalitzant  la informació per consultes a comunitat investigadora i buscar un espai a la biblioteca central del Museu, així com potenciar el portal www.rupestre.org como plataforma de difusió de la recerca en art rupestre conjunta entre IPHES i CIAR.

En el vessant acadèmic es preveu impartir classes de l'assignatura comportament simbòlic del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana a la seu del Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de Montblanc i organitzar algun tipus de congres, seminari o taula rodona, d’àmbit estatal, sobre aspectes relacionats amb l’art rupestre.

D'esquerra a dreta, Carles Prats, Eudald Carbonell, Josep Gomis i Ramon Viñas - Jordi Mestre / IPHES

Amb propòsits socialitzadors,  es vol promoure la creació d’una Associació d’Amics de l’Art Rupestre per canalitzar algunes de les activitats a realitzar i vincular la ciutadania amb l’equipament o fer sinèrgia amb el teixit associatiu montblanquí, així com difondre aquest patrimoni en articles especialitats i de divulgació.

Alhora es posarà en marxa un sistema de visites guiades al CIAR per potenciar-lo com oferta de turisme cultural complementària a l’oferta de Montblanc que inclogui l’organització de  tallers per escoles, universitaris i públic en general.

D'esquerra a dreta, Eudald Carbonell, Josep Gomis, Ramon Viñas i Josep Andreu - Jordi Mestre / IPHES

També es planificarà un Happening” o “Performance” anual singular al país per connectar l’art del passat amb el del present i el futur, i es prepararà una exposició relacionada al 2010.

Josep Gomis ha destacat “la riquesa en art rupestre que hi ha a les Muntanyes de Prades. Fa tres anys que vam inaugurar el CIAR i considerem que no té sentit actuar al marge d’un institut com l’IPHES, si no, a més, hi havia el risc que es convertís en una capsa de cartró. Ara, amb l’IPHES, s’organitzaran activitats i serà un lloc de treball on compartir coneixement. D’aquesta manera la col·laboració que vam iniciar fa tres anys rep un nou impuls”.

Eudald Carbonell ha emmarcat el conveni amb el CIAR en el context de la municipalització de la ciència  que promou l’IPHES per aconseguir que a cada ajuntament hi hagi una regidoria dedicada a aquest àmbit.. En aquest sentit, l’institut participa en l’articulació de diferents centres d’interpretació. “Si els centres com el CIAR no tenen una estructura nuclear o prou coneixement científic, es perden”, ha declarat.

D’altra banda, Carbonell ha incidit en què l’art rupestre de les Muntanyes de Prades és Patrimoni de la Humanitat i, en canvi, “no ha rebut per part de les administracions ni socialment l’atenció que un reconeixement d’aquestes característiques mereix, creant, per exemple, centres de recerca". Però ha assegurat: “farem el que convingui perquè això canviï”.

Ramon Viñas, expert d’art rupestre de l’IPHES, que assumeix la direcció del CIAR, ha destacat que “Montblanc és un dels tres punts fort de l’art rupestre a Catalunya juntament amb Cogul i Ulldecona”. En aquest context les Muntanyes de Prades hi tenen un pes molt important  perquè aquí s’han comptabilitat 40 coves que contenen art prehistòric d’un total de 100 que hi ha a tot Catalunya.

Ramon Viñas, expert en art rupestre de l'IPHES assumeix la direcció del CIAR - Jordi Mestre / IPHES

El mateix científic ha destacat el caràcter feble d’aquest patrimoni i les dificultats que hi ha per dur a terme projectes de recerca: “L’administració prefereix no difondre massa aquests llocs fins que no estiguin ben protegits perquè ningú no ho malmetin”. 

Per la seva part, l’alcalde Montblanc, Josep Andreu, ha afirmat està molt content perquè a través del conveni amb l’IPHES “la Universitat torna a Montblanc, seguint la tradició medieval del nostre poble. És un orgull que d’aquesta manera la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) s’instal·li a la nostra localitat”.

Finalment, el gerent de l’IPHES, Carles Prats, ha manifestat: “el CIAR encaixa perfectament en una de les nostres línies principals de recerca, l’art rupestre, que desenvolupem de la mà d’un dels investigadors més rellevants internacionalment en aquest àmbit, Ramon Viñas. Alhora ens permet vincular també la docència que impartim des de la URV al CIAR, des d’on la recerca estarà ben formulada i alhora podrem emprendre accions de socialització”.

technorati tags: art rupestre , Muntanyes de Prades , docència , socialització , Erasmus Mundus , Montblanc , URV

19 Des, 2009

Així ho demostra una tesi doctoral presentada a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

Per arribar a aquestes conclusions s’han estudiat més de 3.500 peces de pedra

És un moment que té lloc una generalització en l’ús del foc dins dels campaments

Estan millor organitzats i les àrees destinades als diversos tipus d’activitats queden més definides

La tercera per la dreta és Leticia Menéndez, autora de la tesi, amb els membres del tribunal - Gerard Campeny /IPHES

Des que existeix la humanitat, i amb ella la producció d’eines, els canvis tecnològics s’han anat succeint. Ara bé, saber com esdevenen és molt més difícil i es pensa que s’haurien desenvolupat de forma relativament gradual, cosa que implicaria l’existència de processos transicionals, com l’observat a la frontera d’ara fa 300.000 anys, un fet que va estar acompanyat per un increment de la complexitat social i de l’organització de l’espai per part de membres de l’espècie Homo heidelbergensis, que habitaven jaciments tan importants com el nivell TD10 de Gran Dolina a Atapuerca (Burgos, Espanya) o Orgnac 3 (França), segons es demostra en una tesi doctoral presentada divendres 18 de desembre a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Per arribar a aquestes conclusions s’han estudiat més de 3.500 peces d’indústria lítica.

Leticia Menéndez durant la defensa de la tesi a la URV, divendres dia 18 de desembre - Gerard Campeny / IPHES

En els jaciments esmentats, l’Homo heidelbergensis ha deixat testimonis del salt tecnològic qualitatiu registrat fa 300.000 anys, quan del Mode 2, un sistema d’elaboració d’eines caracteritzat tradicionalment per la presència d’instruments confeccionats sobre grans ascles, en especial bifaços, s’avança cap al Mode 3 o mosterià (amb eines elaborades amb la talla Levallois –mètode d’explotació dirigit a l’obtenció de productes o ascles predeterminades-, i amb escassetat o absència de bifaços) a Europa.

Aquest fet ha estat minuciosament analitzat per Leticia Menéndez, autora de la tesi doctoral Estudi de la transició del Mode 2 (acheulià) al Mode 3 (Mosterià) en el sud d’Europa. Desenvolupament tecnològic, increment de les complexitat social i organització espacial de les ocupacions a la frontera del 300.000 BP, dirigida per Manolo Vaquero, membre de l’IPHES.

Membres del tribunal efectuant diversos comentaris sobre la tesi - Gerard Campeny / IPHES

"Fa 300.000 anys –observa la investigadora- s’intueixen una sèrie de canvis en el registre arqueològic europeu. D’una banda, sembla que té lloc una generalització en l’ús del foc dins dels campaments, cosa que coincideix amb un desenvolupament de la tecnologia amb mètodes més predeterminats, és a dir, que impliquen una preparació prèvia de les matèries primeres per extreure’n les ascles amb unes formes i grandària preestablerts”, cosa que, d’altra banda, es considera que denota al mateix temps un increment de la complexitat social i organitzativa d’Homo heidelbergensis, observada també en la distribució de l’espai dels llocs que ocupen”, perquè estan millor organitzats i les àrees destinades als diversos tipus d’activitats queden més definides. Per arribar a aquests conclusions Leticia Menéndez ha analitzat 3.553 eines de pedra procedents del nivells Gran Dolina TD10 i Orgnac 3.

El mètode emprat ha estat el Sistema Lògic Analític, basat en l’estudi de les diverses fases de la fabricació de la indústria lítica i l’anàlisi de les característiques morfotècniques generades durant aquest procés, a més d’alguns criteris metodològics propis.

technorati tags: Atapuerca , Orgnac 3 , complexitat social , tecnologia , indústria lítica , Homo heidelbergensis

18 Des, 2009

·        S’explicarà la influència dels canvis climàtics durant la prehistòria, les seves implicacions ambientals i en el desenvolupament de la nostra espècie

·        Es mostraran les similituds i les diferències entre l’actual canvi climàtic i els produïts en els últims 10.000 anys

El canvi climàtic: una qüestió d'història és el títol de l conferència que pronunciarà Anna Ballesteros, becaria predoctoral FI (Generalitat de Catalunya) dissabte, 19 de desembre a les 19.30 hores, al Centre d'Estudis de la Vall, a l'Auditori Municipal de Vandellòs

Resum

Aquesta xerrada pretén ser una reflexió sobre el canvi climàtic actual entès des de la perspectiva de la història climàtica del nostre planeta. D’aquesta manera, és parlarà de les variables que han configurat el clima actual i passat, i els trets que han caracteritzat els diversos períodes climàtics. A  partir de diversos exemples, s’explicarà la influència d’aquests canvis climàtics durant la prehistòria, les seves implicacions ambientals i en el desenvolupament de la nostra espècie, l’Homo sapiens. En aquest àmbit, es parlarà de les principals metodologies utilitzades per l’estudi dels climes del passat, la informació que ens aporten i la seva implicació científica.

D’altra banda, es mostraran les similituds i les diferències entre l’actual canvi climàtic i els darrers canvis climàtics produïts durant l’holocè ( últims  10.000 anys).  D’aquesta manera, es farà un repàs dels canvis que ens han portat al clima actual i sobretot a la seva manifestació visual en els diversos paisatges i ecosistemes. Finalment, s’apuntaran les particularitats de l’actual canvi climàtic, les seves implicacions en la societat actual i els reptes que se’ns plantegen.

Informació de l'entitat organitzadora: Centre d’Estudis de la Vall

 És un centre que promou activitats socioculturals i socioambientals de caràcter local, comarcal i d'altres temes d’interès general.

Web: www.cedelavall.org

technorati tags: canvi climàtic , holocè , prehistòria , Homo sapiens , Vandellòs