De cinismo y otras reflexiones
28 Gener, 2010 15:03
Publicat per bego,
Escric
Leo en un artículo antiguo que el cantautor británica Billy Bragg decía que "el enemigo de una sociedad mejor no es el capitalismo; es el cinismo". Y en relación a ello, leo un comentario sobre cómo la hipocresía, sustentanda en el más profundo desconocimiento, empeña todas (yo diría más bien la mayoría) de las decisiones.
Y mientras leo todo ello pienso en diversos conflictos sociales y medioambientales que tenemos ahora mismo sobre la mesa. Y pienso en la hipocresía que sustenta nuestras contradicciones sociales, que cada vez son más. Queremos derechos, pero no deberes. Queremos ensuciar, pero no limpiar. Queremos comodidades, pero no servidumbres. Queremos que "nos" lo paguen todo, sin pensar que en "nos" somos todos....la colectividad.
Hoy, concretamente hoy, me siento impotente en luchar contra ello.
Palabras
11 Gener, 2010 17:12
Publicat per bego,
Escric
Leo...."el primer paso para deformar la realidad es el cambio del sentido de las palabras"....(article de Lluis Foix)
Estic molt contenta!!! Per fi Tarragona té un únic fulletó on trobar totes les activitats de Nadal
03 Desembre, 2009 17:07
Publicat per bego,
Política municipal
Són petites coses que em fan creure que la feina feta és fructífera. L'any passat, una amiga em va dir: "Per què Tarragona no té, com Reus o Lleida, un únic fulletó informatiu on les famílies trobem totes les activitats que s'organitzen per Nadal a la ciutat?" I vaig pensar, "Tens tota la raó!".
Quan m'ho va dir, el tema ja no tenia remei. Però enguany ho hem aconseguit!!!! Si senyors i senyores....Ja podeu trobar als punts de disfribució habitual "NADAL A TARRAGONA". Això és inversió en comunicació en benefici de les famílies, una inversió que alguns critiquen però que jo seguiré defensant com a molt necessària....
Guay!
Tres pensaments del dia, de l'arxiu Centelles, 59 segons i les contradiccions del segle XXI
01 Desembre, 2009 23:20
Publicat per bego,
Escric
- Avui he sentit al Manel Fuentes a Catalunya Ràdio entrevistant als gemrans Centelles. EL cert és que no he entés res. Ha fet una entrevista on ha pres part directament a favor de las tesis del conseller Tresserras qui ha acusat als familiars del fotògraf de deslleials amb Catalunya. Avui no m'ha agradat en Fuentes. I després de sentir totes les parts he arribat a la conclussió que de vegades des de l'Administració oblidem que darrera d'un expedient hi ha persones. Pel que he sentit, durant anys no s'ha valorat mai la figura d'en Centelles, però ara són molts els que es "rasguen les vestidures" perquè passa a mans del Ministeri de Cultura. Tampoc entenc perquè s'incoa un expedient per tutelar l'arxiu, declarant-lo bé d'interés públic, sense informar adequadament a la familia. El que menys entenc és el linxament públic que s'està fent per aquest tema als dos afectats. Crec que ha estat un problema de formes i és veritablement una llàstima que l'arxiu marxi de Catalunya per això.
- Ahir vaig presentar el llibre de Të i la Cuina Mediterrània. Vaig parla, entre altres coses, de com en el segle XXI els ciutadans volem a la vegada estabilitat i canvi, tota una contradicció. En aquest cas ho vaig aplicar a la estabilitat que ens dóna el treball a partir de dos productes ancestrals i consolidats, com són el té i la cuina mediterránia. I a la vegada, el canvi d'inventar, reinventar o experimentar receptes noves i maridatges increibles.
- No m'agrada el format d'entrevista del programa 59 segons. És massa encorsetat i no permet aprofundir els temes. Tampoc permet lluir els entrevistadors. Tot i això una amiga em deia l'altre dia que és un reflexe de la vida moderna....rapidessa, coneixement empaquetat en píndoles breus.
El té y los cinco sentidos. Un libro a tener en cuenta
27 Novembre, 2009 08:51
Publicat per bego,
Disfruto
Leo: "El té sabe mejor cuantos más sentidos se utilicen para tormarlo o catarlo, es fácil de comprobar si se utilizan los cinco"....Es una de las frases del libro "El Té y la cocina mediterránea" de (Arola Editors, 2009) David Solé y Paco Lostal. Lo leo para preparar su presentación el lunes, a las 20.00 h en la librería La Capona de Tarragona. Y al leerlo me vienen al memoria momentos muy especiales, en los que mi recuerdo visualiza perfectament la taza en mano, y rememora el aroma y los sonidos del ambiente. Y recreo de nuevo sensaciones cálidas, y aprecio como si me trasladara en el tiempo toda la fuerza del sabor.
Me gusta el té....me gusta el libro....
Això de Luna Nueva...quin fenòmen!
23 Novembre, 2009 23:09
Publicat per bego,
Vivencies quotidianes
Que tenen els vampirs que tant ens sedueixen? O millor dit, que tenen que han aconseguit que ma filla de 12 anys estigui enganxada com una mala cosa a una novel.la de 500 pàgines que es diu Crepúsculo i que fa que haguem de barallar cada dia per apagar el llum? No ho hagués dit mai que això dels vampirs fos febre d'adolescents. Ho ha estat fins a tal punt que dissabte passat el fenomen va ser la continuació de llibre esmentat, versió pel.lícula....Luna Nueva. Es veu que a USA ha estat rècord de taquilles en un sol dia i que extranyament s'ha estrenat una setmana més tard que a Espanya...Quines coses.
En fi....què he de dir si jo he vist com a sis vegades el Dràcula de Bram Stoker...De tal pal tal astilla.
De Barrio Sésamo, a Jackson y apto para nostálgicos
07 Novembre, 2009 18:26
Publicat per bego,
Vivencies quotidianes
Ya lo dije a princpios de año. El 69 es un año especial. Efemérides, pérdidas....El 2009 es ciertamente un año apto para nostálgicos y perfecto para recuperar de la memoria elementos que nos hacen sonreir mirando al pasado. Esta semana, por ejemplo, recordaba en mi espacio en Facebook que Barrio Sésamo cumple 40 años. Ha sido un apunte altamente comentado y creo que incluso podría convocar,a partir de él, un concursos de "mis personajes favoritos" del programa en cuestión. Yo ya me pronuncié, dos: la Rana Gustavo y el monstruo de las Galletas. Me encantan!!!!!
El segundo elemento de nostalgia de la semana que acaba es "This is it", la película-documental de los ensayos del último espectáculo de Michael Jackson. Acudí en familia y lo cierto es que, a pesar de que el metraje es algo largo para mi gusto, me permitió revivir uno de los momentos más "alucinantes" de mi evolución vital. El día que en aquella tele ochentera vi por primera vez el video de Thriller....Brrrrrrr. Lo recordáis?
Como digo, año y semana para la nostalgia....
Mañana más....o no.
De la reputació digital i altres objectes màgics...
02 Novembre, 2009 00:16
Publicat per bego,
Escric
Situació, la ponent (Trina Milan) agafa l'Ipod des de la tarima i fa una foto a l'auditori. Immediatament la penja i en pocs segons està a disposició de qualsevol persona que des de qualsevol punt del món i a qualsevol hora la vulgui descarregar, veure o enllaçar. "Aquest gest, amb el mòvil, fa dos anys no es podia fer. Fa un any, era difícil fer-ho. I d'aquí un mes es farà de forma diferent". Amb aquesta maniobra, Trina Milan va exemplificar davant una quarantena de dones emprenedores de Tarragona, el poder de les xarxes virtuals avui en dia i que "encara que planifiquis fins a l'infinit, la societat actual, el món, t'obliga a la modificació constant".
La xerrada de Trina Milan fa dies que va tenir lloc a Tarragona, en el marc de la Jornada Àgora per a Directives organitzada pel Departament de Treball de la Generalitat. Carme Sánchez, amiga i directora de la Unitat de Promoció i Desenvolupament de la Direcció General d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball, m'hi va convidar com a moderadora per segon any consecutiu i he de dir que en vaig gaudir moltíssim i em va servir per apendre i reflexionar sobre un tema que m'apassiona, la reputació digital. He de dir que Trina ho va enfocar d'una forma molt curiosa tot plegat, com si fos un conte, amb un grup humà, una transgressió (problema), un heroï, un camí a recòrrer i, com no podia ser d'una altra manera, un objecte màgic: la pròpia xarxa, que ens porta cap a l'èxit final.
Altres reflexions del que va donar de sí la jornada:
- Hem de buscar en la simpicitat dels nenes la resposta a les preguntes complexes
- La xarxa es retributiva, col.laborativa i cooperativa. Amb una sola acció arribes a molts llocs
- És un camí llarg, i tot evoluciona molt de presa, és un rellotge que ens marca temporalitzacions fora del nostre control
- La reputació digital és molt important i sovint no sabem el que hi ha nostre a la xarxa. Estem a la xarxa encara que no vulguem. Per tant, si no tens controlada la informació que hi ha teva, perds oportunitats
- Per poder analitzar cal recordar la història
- Si no decidim, decidiran per nosaltres
- Les capacitats que ens posibilitat la xarxa 2.0 s'assemblen bastant a les tenen les does per relacionar-se
- No hi ha res fàcil
- No neguis la evidència, utilitza la evidència
- L'escletxa digital és ua qüestió que té a veure amb les possibilitats econòmiques
La jornada també va servir per presentar la Xarxa Virgual de Dones directives i professionals, una eïna que ha nascut fa poc i que té grans possibilitats.
Per cert, sobre la reputació digital, recomano el darrer post de la ponent on diu:
"Consisteix sobretot en ser conscient de quins són els teus objectius a la xarxa, des del punt de vista personal i professional, decidir on vols ser i com, i apostar per controlar què i com es diu de tu, i què diràs i què tu, de tu mateix. Pot semblar una obvietat, però en realitat, no ho és. Tot és qüestió de controlar bases de dades i accions planificades, de manera que obtinguis un resultats sobre una planificació temporal prevista. No té més secret"
Màgia i riure
17 Octubre, 2009 23:51
Publicat per bego,
Escric
Avui he gaudit a la Sala Trono del primer dels espectacles als quals he pogut assitir dins del Festival de Teatre Màgic, una aposta interessant de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona. He rigut moltissim amb els dos argentins de la compañía Tangorditos....Feia temps que no reia tant. Màgia i riure. La Màgia de riure.
De facebook y de taxis
09 Octubre, 2009 10:26
Publicat per bego,
Escric
Leo "afegeix article" en el menú del bloc y pienso que me está costando ser constante en esto de escribir vivencias. Son épocas supongo. Donde si que soy activa es en Facebook, lo cierto es que la red social es de fàcil uso, el móvil me permite actualizar mi estado a menudo y estar conectada con el mundo. Comentaba en una charla del Centro Cultural de Aragón con motivo de las fiestas del Pilar, el otro día, que las nuevas formas de comunicación del siglo XXI son apasionantes y que la evolución tecnológica es vertiginosa. Los móviles hoy, por ejemplo, ya son diferentes de los de hace un año. Son más sociales que nunca y con ello me refiero a que tienen que incorporar cada vez mayores herramientas para usar las redes sociales a través de ellos. El usuario está tomando las riendas de las necesidades creadas.
Comentaba en facebook ayer, precisamente, como mi hija pequeña me hizo una pregunta de esas que no vienen a cuento y que te dejan KO. "Mama -dijo- si vas en un taxi, y el taxi tiene un accidente, tienes que pagar el trozo de recorrido que has hecho?". No sé yo cuántas veces ha cogido un taxi mi hija en sus 10 años de vida, pero no demasiadas. Ni tampoco cuál fue el detonante de tamaña pregunta. Una "amiga" de facebook me sacó de dudas...Le pasó eso y tuvo que pagar la carrera. Aunque dice que al menos el accidente sólo afectó la chapa del taxi, que nadie sufrió daño.... Cosas y casos. Ya ven!
Santa Tecla gloriosa......i sabonet per les mans
16 Setembre, 2009 09:45
Publicat per bego,
Escric
Ahir va començar la festa major de Santa Tecla a Tarragona, amb la tradicional Crida de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros des del balcó de l'Ajuntament. Amparito Roca serà a partir d'avui la melodia de cada dia i els carrers i places de la ciutat serà alegria pura fins el dia 24 de setembre. Deu dies de festa major, ja sé que sona raro en alguns altres indrets però aquí són els deu dies més esperats de l'any per molta gent i s'han organitzat més de 350 activitats per totes les edats, gustos i tipus de públic.
El concert ahir, d'Mclan em va agradar especialment. Llàstima de la pluja que va fer que l'haguessim de traslladar al palau de fires i molta gent no ho va poder veure per problemes d'aforament. L'agenda segueix avui extensament, la part més dolça serà la presentació del gelat de les festes. Qui vulgui saber més, http://web.tarragona.cat/santatecla/
La festa coincideix, com cada any, amb l'inici de curs. He de dir que ma filla petita (especialment ella) és una experta en la Grip A. Segueixo pensant que exagerem molt amb aquest tema, no perquè sigui menys important si no perquè ho és igual que altres als quals no prestem atenció. En qualsevol cas, les mesures posades en marxa a les escoles han servit per reforçar un hàbit per mi important, el de rentar-se les mans, on els pares mai fem prou. Ah! i que això hagi servit perquè hi hagi sabó als lavabos de l'escola i l'institut també és un gran "què", que voleu que us digui... Sé per pròpia experiència que els recursos públics sempre són limitats, tot i això prioritzar aquest copen el sabó de mans trobo que resulta adequat.
Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins.....il.luminans aquests dies fins i tot amb les mesures anti-grip....
Sant tornem-hi i David Callau
14 Setembre, 2009 09:24
Publicat per bego,
Vivencies quotidianes
Això de l'inici del cole és quelcom que marca molt el calendari a aquells que encara tenim nens i nenes en edat escolar, que no és tota la humanitat ni molt menys però sí una bona part de la societat de tarragona. Avui ha començat, doncs, la "normalitat" post estiuenca. El despertador ha sonat més emprenyador que mai i l'activitat efervescent matinal ha tornat a envair els paisatges quotidians. Comencem de nou a conduir el que jo anomeno "circ de quatre pistes".
La metàfora del circ en relació a la vida mateixa ha estat, a més, notícia personal en els darrers dies. Dijous passat vaig inaugurar, sense esperar-ho, l'exposició "El circ de la vida" el cambrilenc David Callau al Tinglado II del Moll de costa. He de dir que no coneixia l'artista però la seva obra em va impressionar. Us recomano molt que us hi perdeu si teniu una estona, estarà oberta fins l'11 d'octubre.
Retorns
01 Agost, 2009 22:06
Publicat per bego,
Escric
Fa dies que no escric, setmanes....ja em passa de tant en quant que tinc etapes poc fructíferes a la xarxa. Avui he decidit tornar, malgrat sé que després estaré uns quants dies sense escriure perquè marxaré de vacances. I torno explicant que aquesta ha estat una setmana en la que m'he enrabiat molt per culpa d'aquells que no respecten la vida, dels que no tenen nom, dels que pensen que només matant poden aconseguir no sé exactament què. El terror com el que van patir dijous a les Balears és cada cop més mediàtic, busquen l'efecte amplificador dels mitjans perquè deuen/han de tenir veritables problemes per una altra cosa... No ho entenc, només em queda la ràbia i expressar-la a través d'aquesta finestra al món que és el meu bloc i escriure ben clar QUE SEGUIREM LLUITANT I DEFENSANT CADA DIA LA PAU I LA DEMOCRÀCIA
Margaret Geller y la capacidad de maravillarnos
18 Juny, 2009 07:42
Publicat per bego,
Escric
Siempre es un placer asistir a la investidura de un Honoris Causa de la URV pero ayer fue especialmente gratificante porque me permitió descubrir una mujer extraordinaria, la astrofísica Margaret Geller.
El profesor Manel Sanromà, director de la Cátedra de Ciencia y Humanismo URV-Caixa Tarragona, fue su padrino y destacó como sus investigaciones han cambiado en los últimos decencios la concepción del tema del universo. También, cómo siguen existiendo grandes problemas para las "mujeres" científicas.
El resumen del acto lo podéis encontrar aquí, tan sólo destacar una de las frases de Geller, una de las cualidades que nos hacen más humanos es la capacidad de maravillarnos. Es a partir de ahí que surge la curiosidad, las preguntas trascendentales, las ganas de conocer, de aprender, de saber...De explorar, también el universo.
Memoria digital
01 Juny, 2009 09:46
Publicat per bego,
Escric
Sigo a vueltas con el tema de cómo guardará los datos nuestra generación. No se trata tan sólo de ser mejor organizado o no, sinó del formato en que se guarda y en el hecho que hay que cambiarlo conforme avanza la técnica. Leo hoy en el periódico que la Unión Europea ha lanzado el proyecto Shannon, para desarrollar estrategias que eviten la pérdida de información acumulada en apoyos digitales de todo tipo.
Me recuerda la noticia a la discusión que tuve el miércoles de gloria (el dia de la Champions) con un buen amigo empresario del sector de la fotografía. Él mantiene que en un mundo en el cual hay más facilidad que nunca para hacer fotos con màquinas digitales, mòbiles, etc...y más barato que nunca...en cambio conservaremos menos imágenes que cualquier generación anterior.
¿Será cierto?