Segles XVI-XVII

Fets més significatius del bandolerisme català als segles XVI i XVII

• 1529 Perdó general als bandolers que accepten d’enrolar-se com a soldats als terços de Flandes i d’Itàlia
• 1539 Pragmàtica de Carles V contra el bandolerisme
• 1543 Execució a Barcelona de Moreu Cisteller i la seva colla
• 1544 Ordre del lloctinent de Catalunya d’enderrocar els castells que servien de refugi als bandolers
• 1546 Execució a Barcelona del clergue bandoler Antoni Roca
• 1559 Execució a Barcelona de seixanta-sis bandolers
• 1561 Atacs de bandolers al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles i a l’església de Sant Pere de Bellver
• 1562 L’afluència de bandolers detinguts obliga a ampliar la presó de Barcelona
• 1565 Execució a Barcelona del bandoler empordanès Bartomeu Camps
• 1570 Mort del comissari reial Pere Mateu per un grup de bandolers comandats pels germans Montserrat, Pere i Joan Poc al crit de ‘Muiren, muiren los traidors’
• 1571 Montserrat Poc pren el lloc deixat per Bartomeu Camps i actua com una mena de cap suprem del bandolerisme del Principat
• 1573 Execució a Barcelona del bandoler Joan Poc
• Constatació oficial de la inseguretat dels trasllats de moneda a causa dels bandolers
• 1578 Execució a Barcelona del bandoler Montserrat Poc capturat uns mesos abans
• 1581 El bandoler Tomàs de Banyuls i els seus, que acostumaven a refugiar-se al monestir de Sant Miquel de Cuixà i al castell de Nyer, s’embarquen per servir el rei a Itàlia
• 1582 El bandoler Galceran Cadell, que pertorbava l’Urgell, s’embarca per servir el rei a Itàlia
• 1586 Pragmàtica reial sobre l’expulsió de bandolers, lladres, saltejadors de camins i altres malfactors i delinqüents que van divagant pel regne de València
• 1587 Primer robatori de moneda del rei a Sidamunt per part del Minyó de Montellà, que mor en el xoc contra les forces reials
• 1592 Primeres referències de bandolers nyerros en la documentació de la cancelleria dels lloctinents
• 1599 Pragmàtica reial i edicte sobre l’expulsió i persecució dels bandolers, lladres i saltejadors de camins del regne de València i contra l’acolliment que aquests troben entre els moriscs
• 1602 Inici de l’actuació de Perot Rocaguinarda com a bandoler amb la presa del palau episcopal de Vic
• 1611 Perot Rocaguinarda s’embarca a Mataró, amb els seus, cap a Nàpols com a capità de terços
• 1613 Robatori de moneda del rei per part de la banda del Barbeta, entre els Hostalets i Montmaneu. Barbeta aconsegueix de fugir a Itàlia
• 1616 Execució a Barcelona del bandoler italià Barbeta
• 1622 Inici de l’actuació de Joan Sala i Serrallonga com a bandoler
• 1626 Topada a Vilanova de Sau entre el comissari Pere Antic i les colles de Joan Sala i Serrallonga i dels germans Margarit
• 1627 Encontres entre les forces del lloctinent i les colles dels Margarit i d’altres. Francesc Margarit resulta ferit de mort. Joan Sala i Serrallonga pren el relleu de Margarit i es converteix en el cap del bandolerisme del Principal
• 1634 Procés i execució a Barcelona de Joan Sala i Serrallonga
• 1666 L’actuació de bandolers valencians a la comarca de Tortosa preocupa les autoritats del Principat
• 1665-75 Periode particularment actiu del bandolerisme a Mallorca
• 1668 El bandoler valencià Josep Artús i els seus companys són indultats i embarquen cap a Nàpols
• 1680 Comissió donada pel duc de Veragua a Josep Cases i la seva colla d’onze bandolers, com si fossin oficials de justícia, per perseguir la colla del bandoler Senén, que actua a l’Horta de València. Cases l’obliga a fugir i ocupa el seu lloc
• 1685 Acord convingut per la marxa del País Valencià de les colles dels germans Palàcios (34 bandolers) i dels Gil (59 bandolers)
• 1692 Informe del lloctinent de València, marquès de Castel Rodrigo, sobre la desaparició de les colles de bandolers

bandolers

Pere Voltor, “voltors” i Miquel Català, anomenat Pai Català,

A Valls, les bandositats dels famosos nyerros i cadells (els primers representants de la mentalitat feudalitzant dels sectors més rurals i els segons dels drets de les viles) prengueren el nom de voltors (família present ja al segle XVI a la vila) i de morells (capitanejada per Miquel Morell i el seu germà amb elements d’Alcover). Les primeres escaramusses entre els dos bàndols són del 1601 (a Alcover) i del 1602 (a Valls) i en el bàndol dels voltors es destacaven Pere Voltor i Miquel Català, de renom Pai Català, que regnaven de fet a la vila pel terror i eren enemics declarats del rei, i que el mateix 1602 mataren a cops de pedrenyal el comissari reial Epifani Olives i Terés. A la fi al 1602 fou agafat en una batuda Pere Voltor, que fou condemnat i esquarterat. Les activitats dels dos bàndols, però, continuaren, malgrat una concòrdia estipulada a Valls.

Capablanca

Era un humil pagès de nom desconegut que es guanyava la vida fent de mosso de bastaix. Un dia anant a Manresa fou assaltat i li robaren la paga de tot un mes de treball. Molt afectat va prometre’s que mai més tornaria a guanyar-se la vida honradament i, armat de pedrenyal i cobert amb una capa blanca robada a un capità de miquelets, va començar la seva vida de lladre de camí ral. Actuava al camí ral de Manresa, a la serra de l’Obac. Estenia la seva capa al bell mig del camí i ell, amagat darrera una roca o enfilat dalt d’un arbre convidava als infeliços viatgers a deixar tot el que duien de valor damunt la capa. Coneixedor del massís de Sant Llorenç, en sabia tots els amagatalls. No se sap si va ser pres: uns diuen que capturat pel sometent, altres que va ser trobat mort sota l’aixeta d’una bóta de vi…

“Pere Barbeta”1613

El 1613 Pere Barbeta i la seva quadrilla varen assaltar un comboi que portava cent onze càrregues de plata cap a Madrid. L’assalt va tenir lloc entre Els Hostalets de Cervera i Montemeneu. Els bandits es varen apoderar de bona part de la plata. Aviat el Marqués de Almazan va començar una ferotge persecució dels lladres. Al cap de poc varen detenir dos membres de la banda del Barbeta, que era italià, i un d’ells era clergue. En Barbeta va aconseguir refugiar-se als estats pontificis, on va ésser detingut i traslladat a Barcelona, on el varen executar.

Pere Planes

Un dels bandolers més famosos per la comarca del Bages i que tambè ve fer incursions al Camp de Tarragona, va ser en Pere Planes,  que amb la seva gosadia va desafiar tot Manresa. Atacava, robava i tenia atemorits tots els manresans. Una de les malifetes que feia sovint era tallar l’aigua de la sèquia i així aconseguia que l’aigua no arribés a la ciutat.

Anomenat Re Marcone Bandoler calabrès. La seva banda arribà a constituir una mena de govern que exigia tributs locals, fins que fou desarticulada pel virrei de Nàpols, Pedro Afán de Ribera.

Montserrat Poc Principat de Catalunya, a 1528 – Barcelona, 1578 Bandoler.

Home gran i escardalenc, començà a actuar vers el 1570, amb els seus germans Joan i Pere, com a cap de colla i arribà a esdevenir una mena de cap suprem del bandolerisme català. El 1570 els germans Poc i llur colla, mataren prop de Piera el comissari reial Pere Mateu, al crit de “muiren, muiren los traïdors”, que sembla indicar una reivindicació contra la política repressiva del lloctinent de Catalunya. Refugiat a França, reféu la partida i el 1572 actuava de nou a Andorra. El seu germà Joan fou pres i executat a Barcelona el 1573 i ell seguiria el mateix camí cinc anys després.

Bartomeu Camps Empordà ? Barcelona 1565 Anomenat “L’Empordanès”

Bandoler, actuà amb intensitat des del 1563 pels voltants d’Anglès (Selva). Gràcies a l’oferiment de dues-centes lliures fet pel lloctinent de Catalunya, Diego Hurtado de Mendoza, a qui el delatés, fou ferit i capturat juntament amb el seu germà Miquel pel maig del 1565. fou processat i executat. No actuaven sols, anaven amb colla una quadrilla més o menys nombrosa, d’aquest personatge l’Empordanès ben poca informació en tenim, però potser sigui el primer del que se’n te referències.

Galceran Cadell Taradell? segle XVI

Militar, cap de la bandositat dels cadells. El 1581 entra a la Cerdanya i amenaçà la Seu d’Urgell amb un cos armat. El Bisbe , Hug Ambrós de Montcada, l’excomunicà. Batut a Lles (Baixa Cerdanya), es refugià a França, però tornà a Catalunya el 1582 per acollir-se a l’amnistia concedida pel lloctinent, duc de terranova, gràcies a la qual ell i els seus bandolers passaren a Itàlia a servir l’exercit.

? Anomenat “Minyó de Montellà” Montellà, Cerdanya segle XVI- Arsèguel, alt Urgell 1588

Bandoler no en tenim el nom, el 1587, a Sidamon (Segrià), s’apoderà amb la seva quadrilla, d’una tramesa de moneda que FelipII feia dur a Gènova per Catalunya. Més tard intentà un cop semblant a Almacelles ( Segrià). Morí en la defensa del castell d’Arsèguel.

La Calderona ,Maria Calderón, coneguda amb el sobrenom de la Calderona era amant, diuen, del rei Felip IV. Mentre la tal Calderona visitava un duc, important personatge de la cort, a València, del qual també era amant, el rei, gelós, ordenà que la recloguessin en un convent. El duc l’ajudà a escapar enviant-la amb un grup d’homes de confiança a les muntanyes prop de Puçol. Maria es va convertir en el cap d’aquests homes i es van dedicar a la lucrativa feina de lladres de camí ral. Aquesta serra s’anomena ara la Calderona i els habitants del Camp de Morvedre, quan son víctimes d’algun abús econòmic diuen: a robar a la Calderona!.

 

Anterior

Següent