Avui he vist pel televisor un reportatge que entrevistaven a un grup de gent jove fent cua per comprar una entrada per veure un cantant que ha de fer un concert d’aquí a uns dies. Fins aquí tot normal. El que em sorpren, sobretot ara que ja està a punt d’entrar l’hivern o sigui que les nits ja són llargues i fredes, veure aquesta gent jove com fa torns les 24 hores del dia per poder comprar una entrada. Quan he vist això he pensat: “Si a aquets adolescents se´ls obligués a realitzar aquestes accións gairebé tots posarien el crit al cel i possiblement el primer que diríen és que es vulneren els seus drets humans obligant-los a passar les nits a l’intemperie. M´agradaría poder preguntar-los si tindríen la mateixa actitud i predisposició per aconseguir per exemple un lloc de treball si això el si fos necessari, dubto molt que contestessin afirmativament.
Ja sé que en tot això no es fa cap mal, ni és res dolent que són coses de joves i s’han de divertir, però ser jove no és cap impediment per tenir un criteri propi i saber pensar fins a quin punt algunes bajanades són més o menys acceptables.
I si això no fos suficient, a sobre alguns pares recolzen aquestes actituds ajudant-los guardant el lloc quan ells han de marxar per algun motiu determinat. Així mateix ho va expressar una mare que era allí i estava guardant el lloc a la seva filla en el moment que el periodista realitzaba el reportatge.
No puc entendre aquet tipus de pares que tenen aquesta malentesa tolerància i que no expliquin als seus fills que també es poden divertir sense la necessitat de passar nits a la intempèrie que aquets esforços no els hi produiran cap experiència positiva en la seva vida, i que es una manera lamentable de perdre el temps, i el temps és un valor irrecuperable.
Com poden aquets fills refleccionar sobre això?… Si els mateixos pares no saben discernir, analitzar, i aconsellar un comportament que tingui una lògica minimament normal.
Ja sé que no existeix cap escola que ensenyi a ser pares i que aquesta tasca és una de les més dificils del món. Per això, s´ha de tenir molta cura de les actituds, capricis, toleràncies, exigències, comportaments i responsabilitats que s´han d’inculcar als fills. Al cap i a la fi és per ensenyar-los a caminar cap a el seu futur.
ALUMNA