Un derbi que s’escapa

Vaz, en una acció del derbi (Foto: Fabián Acidres/ Reusdigital.cat).

Vaz, en una acció del derbi (Foto: Fabián Acidres/ Reusdigital.cat).

El CF Reus ha merescut endur-se el derbi? Sí. Ha estat millor que el Nàstic? També, en línies generals, i malgrat que el tècnic grana, Lluís Carreras, hagi vist un partit completament diferent. El futbol, però, ja les té, aquestes coses. A la segona part, el conjunt tarragoní ha mossegat i ha aprofitat l’única badada defensiva roig-i-negra. Massa premi, possiblement, però així són les coses. I de ben segur que López Garai en traurà les conclusions pertinents. Els del Baix Camp, tot i algunes mancances, han fet un partit que permet mirar el futur amb esperança. L’assignatura pendent, amb tot, és i serà la mateixa si no se solucionen les coses en els pocs dies que resten de ‘mercato’. L’equip necessita més alternatives a la davantera.

Una única badada explica l’empat

El derbi amb xancletes d’aquest passat diumenge ha servit, a banda, per confirmar la qualitat d’alguns homes que la temporada passada van apuntar maneres. És el cas de ‘Migue’ García, una bala a l’esquerra. No ha parat en tot el matx. Ha atacat, ha aturat no poques internades visitants i s’ha confirmat, en definitiva, com una realitat per ocupar la seva posició. Miramón ha complert, com sempre, i Iñíguez ha completat una actuació correcta si bé ha patit una mica quan l’han pressionat. La novetat, amb tot, ha estat veure com aquesta nova defensa juga a superar la pressió amb la passada, tot afegint Badia com un element més en la construcció.

A la línia de mitjos, Gus Ledes ha anat de més a menys. Ha fet un autèntic golàs i ha brillat per la seva classe i clarividència. Val a dir, això sí, que ‘Tito’ és un d’aquells manobres del futbol que fa la feina fosca i que permet que els homes de fantasia puguin brillar. A la davantera, però, es repeteixen les sensacions que l’equip va transmetre mesos enrere. Es creen jugades, és cert, és té la pilota i es juga (sovint) amb criteri, però no hi ha definició. Cámara té qualitat i capacitat per desbordar els rivals, però més enllà de ‘Máyor’ la referència atacant és inexistent. L’alacantí és un tros de jugador, però potser només amb ell no n’hi ha prou.

Es creen jugades, és cert, és té la pilota i es juga (sovint) amb criteri, però no hi ha definició

Els penals mereixen un capítol especial en l’anàlisi del joc roig-i-negre. No hi ha manera. És així de simple i així de dolorós. La clau del derbi, sens dubte, ha estat el tir errat per Querol des dels 11 metres. Fluix, tou, sense convicció, centrat. De fet, instants abans de provar sort, al reusenc se l’ha vist carregat de dubtes. Són massa penals fallats des de l’arribada de l’equip a la Segona A, i en un esquema com aquest, en què costa tant marcar un gol, anar regalant aquestes ocasions és inadmissible.

Poques conclusions més poden extreure’s del matx entre Reus i Nàstic. És aviat per fer pronòstics, tot i que pel que s’ha vist a la malmesa gespa de l’Estadi els grana surten reforçats del duel perquè sense fer res de l’altre món han rascat un puntet. Els locals, per contra, han fet el de sempre. Buscar el protagonisme, tenir la pilota, combinar, buscar espais i mastegar totes i cadascuna de les ocasions de gol, però sense ‘punch’. Hi ha coses que no canvien.

Desactiva els comentaris

Filed under C.F. Reus Deportiu, General, Nàstic

Comments are closed.