Allà on ningú havia guanyat abans

El CF Reus ha estat el primer en vèncer a Tenerife (Foto: LFP).

Quina Lliga més boja. El CF Reus es presenta a un dels camps en què ningú ha guanyat i és capaç d’endur-se els tres punts malgrat els dubtes generats al derbi amb el Girona. El Rayo, diuen alguns ja sentenciat al descens, venç còmodament una de les patums del campionat, l’Oviedo (2-0). El Nàstic, en les darreres jornades imparable, cau amb estrèpit a casa davant l’Elx (1-3). Igualtat màxima, irregularitat màxima. En clau roig-i-negra, i això és el més important, la permanència és ara més a prop perquè l’equip ja suma 39 punts i és a cinc de la zona noble. No està gens malament per a un conjunt que havia acumulat, recordem-ho, vuit setmanes sense guanyar.

Màxima efectivitat

A l’Heliodoro Rodríguez, el CF Reus ha fet allò al qual ens tenia acostumats. Pressió alta, joc de combinació, bones cobertures i ajuts en la defensa. Els insulars s’han vist superats per la bona disposició tàctica dels dels Baix Camp (González ha arribat a la cita en el punt de mira dels més crítics) i si bé han tingut més la pilota que no pas el seu rival, aquest domini de l’esfèrica ha estat estèril perquè s’ha produït en camp propi. A més, els roig-i-negres han fet allò que habitualment fan altres. Màxima efectivitat. L’única ocasió manifesta de gol ha suposat el gol de Máyor, que ha empatat amb Carbia com a màxim artiller del bloc.

Una victòria contra els murcians suposaria permetria encarar les setmanes següents sense ànsia

Més enllà, ja a la segona part, i potser perquè el rendiment físic fet al primer temps ha passat factura, el CF Reus ha fet una passa enrere i fruit d’això el Tenerife ha estirat línies i ha basculat d’una banda a l’altra a la recerca d’espais. Badia ha salvat novament els mobles, i amb la rereguarda despullada Jorge Díaz ha generat perill a la contra. Per haver aconseguit el primer triomf de la segona volta, s’han hagut de produir diversos factors. A banda dels (no pocs) encerts del plantejament del ‘míster’ basc, hi ha hagut la sort que darrerament havia esquivat els roig-i-negres.

La cita de l’UCAM, fonamental

Si repassem el calendari immediat dels reusencs, la cita de diumenge vinent amb l’UCAM es preveu fonamental per a les aspiracions de permanència de l’equip. La Lliga és boja, ja s’ha dit, perquè en tot just 15 dies s’ha passat d’una situació precrítica a una de nova en què ara tot comença a fer baixada. Una victòria contra els murcians suposaria, ara sí, encarar les setmanes següents sense l’ànsia que molt habitualment domina les dinàmiques dels equips quan es l’hora de jugar-se el tot pel tot.

No serà fàcil, però. A l’Estadi, el CF Reus no s’hi ha acabat de sentir còmode. Costa i molt, tirar els partits endavant, i l’UCAM sembla revifat, en les últimes jornades. A l’anada, a la Vieja Condomina, Carbia en va tenir prou amb 20 minuts per deixar tothom amb un pam de nas i fer que l’equip tornés a casa convertit en la sensació de La Liga 123. Una volta sencera després, uns i altres estan separats tan sols per tres punts, i el matx s’anticipa intens, quasi determinant. Els roig-i-negres, això sí, tenen un lleuger avantatge. A Tenerife, en un camp on abans ningú hi ha guanyat, han recuperat sensacions.

Feu un comentari

Filed under C.F. Reus Deportiu, General

Comments are closed.