El rei dels empats

El CF Reus ha patit durant la segona part del matx a Vallecas (Foto: Rayo Vallecano).

El CF Reus ha patit durant la segona part del matx a Vallecas (Foto: Rayo Vallecano).

L’últim puntet esgarrapat a Vallecas (0-0) el passat dissabte és el sisè de la segona volta. De fet, els roig-i-negres encara no saben què és guanyar en l’actual mànega del campionat. Tan sols s’ha perdut un partit, el de Sòria, és cert, però ara la necessitat d’un triomf és imperiosa. La zona baixa de la taula (que és la que hem de tenir en compte) segueix a set punts, però si la dinàmica es manté, potser no n’hi ha prou amb intentar guanyar-se la salvació punt a punt. El problema, en tot cas, és que el proper rival que passarà per l’Estadi és el Girona, que ve de passejar-se davant del Getafe (5-1) i que ho té tot de cara per pujar, ara sí, a Primera.

Un Reus de dues cares

La distància entre gironins i el tercer classificat, el Tenerife, és important (10 punts separen uns i altres). En conseqüència, és possible que els de Machín arribin al Baix Camp sense la necessitat vital de sumar, potser una mica deixats anar i sense la tensió necessària. Malament rai, però, si l’anàlisi del matx s’ha de fer des d’aquest punt de vista, és a dir, cenyint-se més aviat en una hipotètica davallada de rendiment visitant que no pas abans en les possibilitats roig-i-negres. També és cert, això sí, que a l’Estadi pocs conjunts han estat netament superiors al CF Reus. Ni tan sols el líder, el Llevant. Si l’equip està bé, el rival, sigui quin sigui, pateix.

(…) el conjunt reusenc no transmet debilitat, però tampoc fortalesa, ni contundència

A Vallecas, el CF Reus hi ha fet una notable primera part. No ha patit, ha contingut els atacs madrilenys i fins i tot s’hagués pogut avançar de penal si l’àrbitre l’hagués vist. Díaz l’ha buscat i l’ha trobat, però el col·legiat no ha picat l’ham. Tampoc ens hem de queixar de la seva actuació, perquè a la segona part el Rayo ha vist com se li ha anul·lat un gol legal. Un Reus de dues cares, hi hem vist a la capital de l’Estat. Com el que ja vam veure a casa, contra l’Oviedo. Un equip que manté l’estabilitat, sí, però que no genera el perill necessari com per poder treure rendiment del seu atac.

La lectura de Vallecas és positiva, per a González i els seus jugadors que han atès els mitjans després de l’encontre. D’acord. El Rayo és i serà sempre un rival a tenir en compte, i a casa hi ha sumat la majoria dels seus punts a la Lliga. El problema, no obstant això, és que ja hem entrat en aquella fase de la competició en què els detalls compten, i molt. Una jugada aïllada desencalla un partit i és la diferència entre el somriure o l’enrabiada. I ara que de debò s’hi juga les garrofes, el conjunt reusenc no transmet debilitat, però tampoc fortalesa, ni contundència. Si fem l’anàlisi simple de la situació, el que és preocupant de debò és que l’equip no ha demostrat ser millor que cap altre, en aquesta segona fase. I cada cop hi ha menys marge d’error.

Desactiva els comentaris

Filed under C.F. Reus Deportiu, General

Comments are closed.