Un final feliç

Aficionats i jugadors han celebrat a Cornellà el títol de Lliga (Foto: Xavier Guix/ CF Reus Deportiu).

Aficionats i jugadors han celebrat a Cornellà el títol de Lliga (Foto: Xavier Guix/ CF Reus Deportiu).

• La contracrònica del triomf que ha donat el títol de Lliga al CF Reus Deportiu

(Publicat a Reusdigital.cat el 15 de maig de 2016).

Escric això encara en estat de joia, acabat d’arribar a casa. Potser per caràcter o potser perquè sóc culer a més de roig-i-negre i he vist de tot, sóc patidor de mena quan es tracta de futbol. I no gaire optimista, així que mai m’espero finals feliços. Diu el cèlebre Sergi Pàmies que és important que un barcelonista com cal es bategi amb una derrota. La meva va ser aquella amarga desfeta a Atenes, fa molts anys. I en clau ganxeta, aquell maleït play-off de l’any 2006, en què un gol del Betis B ens va privar de l’ascens a la Segona B. O sí, la patacada d’ara farà un any amb el Racing de Ferrol. Però no. Avui el guió s’ha executat de manera perfecta i entre CF Reus i Espanyol B s’ha fet possible allò que setmanes enrere era impossible: el títol de la Lliga.

L’afició s’hi ha deixat la veu

No obstant això, i malgrat ser el malastruc oficial dels de LANOVA En joc (pregunteu-ho si no em creieu als companys Jordi Garcia i Jordi Benavent), quan aquest migdia he enfilat la carretera per desplaçar-me a Cornellà ho he tingut molt clar. Aquest cop sí, he pensat. Mal assumpte quan depens d’altres, però per una vegada la sort ens ha somrigut i ni un parell de pals ni la davantera del Vila-real B han pogut evitar la glòria roig-i-negra. Per cert, i des d’aquest humil espai periodístic així ho proposo, de cara a la pretemporada vinent s’ha d’organitzar sí o sí un amistós amb el filial perico. No m’ho hagués pensat mai, que un dia acabaria celebrant un gol de l’Espanyol. Ja n’és de curiós, el futbol.

A la grada, abans de l’inici del partit, 130 valents arribats des del Baix Camp s’hi han deixat la pell i la veu. Bé, de fet potser n’han estat més. O no. Sigui com sigui, s’han fet sentir com si n’haguessin estat 500. És més, hi ha hagut instants en què ni tan sols podia sentir què em deia en Jordi Benavent des dels estudis de LANOVA Ràdio, a Reus. No han deixat de creure-hi ni un instant. I a la gespa els de González han fet un partit seriós, complet, sense errades i amb molta i molta paciència. Hi hagut càntics roig-i-negres en suport de Colorado i d’Haro i en record de l’etern rival. Ai, si l’any vinent hi torna derbi de la demarcació, però aquest cop a la Liga Adelante!

En una tarda de ràdio i Twitter, el gol del Vila-real B no ha fet defallir la voluntat ganxeta, més encara quan l’Espanyol ha empatat després. D’alguna manera, a la gespa i al ciment s’hi ha palpat durant tot l’encontre que aquesta tarda havia de ser LA NOSTRA tarda. Res, ni l’àrbitre, ni Noño ni Masqué ni els castellonencs ens havien d’impedir la recuperació d’un lideratge que no se’ns hagués hagut d’escapar. Aquest no és, ni de ben tros, el moment de carregar contra la davallada en el rendiment que s’ha produït en determinades fases d’aquesta segona volta, però. Ara el que cal és somiar. Vingui qui vingui, toqui qui toqui, sigui murcià, càntabre o madrileny, costarà. Però de ben segur que aquesta Lliga in extremis dispararà la moral dels jugadors.

Un equip que fa ‘trempar’

Arribar i moldre, això d’en Vaz. Pràcticament en la primera jugada en què ha intervingut ha estat el més llest i s’ha fet el porter Toni amb un barret. I apa, amb suau toc l’ha empesa fins a la xarxa. Eufòria. I crits. I joia. Més joia. Amb el 0 a 1 a l’electrònic i l’empat a la ciutat esportiva Dani Jarque, el CF Reus era el campió i l’ascens era una mica més a prop. El Cornellà ni ho ha intentat. No ho sabrem pas, si hi hagut maletins o no. I què. Aquest diumenge, ho torno a dir, res ens podia prendre espatllar el guió. Ni l’entrada al camp de Rafa García.

Un cop s’ha acabat el matx, amb jugadors i aficionats fent l’onada entre crits de ‘Campeones, campeones‘, he pogut xerrar una estona amb un dels capitans del CF Reus, Álex Colorado. “És per això que vaig fitxar per aquest equip, per viure moments com aquest”, m’ha dit amb un somriure. Al túnel de vestidors he vist Vaz, l’inesperat heroi, abraçat al míster González. El president Xavier Llastarri ho advertit, quan m’ha revelat que “la liarem ben grossa”. “La ciutat ha de trempar amb aquest equip”, ha afegit. “Això, t’ho asseguro, tindrà un final feliç”, ha reblat. Li prenc la paraula, president.

 

Desactiva els comentaris

Filed under C.F. Reus Deportiu, General

Comments are closed.