Engabiats a Los Pajaritos

Campins observa la celebració del gol del Numància (Foto: LFP).

Campins observa la celebració del gol del Numància (Foto: LFP).

Just abans de jugar a Sòria, Natxo González va explicar als mitjans que en funció del temps que l’equip es trobés en terres castellanes i de l’estat de la gespa a Los Pajaritos es planificaria l’estratègia contra el Numància. Vist el resultat del matx, és evident que en aquesta ocasió la pissarra del basc no ha servit per treure res positiu de la darrera jornada disputada. El CF Reus ha fet un dels pitjors partits de la temporada. Freds, sense idees i ofegats per la pressió local, els roig-i-negres han caigut de quatre potes al parany rival. Fins a vuit ocasions de gol han tingut els homes d’Arrasate, per una única de clara per part catalana.

La davantera, aïllada

De seguida que la pilota ha començat a rodar a la freda gespa de Los Pajaritos s’ha vist que els del Baix Camp no s’hi han trobat mai còmodes. És cert que la qualitat d’aquesta pot haver condicionat l’habitual joc de combinació dels Folch, Miramón i companyia, però no crec pas que ningú pugui argumentar que la causa de la derrota hagi estat el mal estat del terreny de joc. El problema ha estat un altre, i de ben gros. El CF Reus s’ha diluït ja als primers compassos de l’encontre, incapaç de contenir la dinàmica castellana i amb les línies massa distanciades. Tan sols amb pilotades llargues s’ha pogut connectar amb la davantera, del tot aïllada.

El pitjor de tot plegat no és pas la derrota, sinó com aquesta s’ha produït. La imatge transmesa no ha estat bona

El gol local poc ha canviat les coses. De fet, i fins i tot amb l’avantatge a l’electrònic, el Numància ha seguit a la seva, jugant amb intensitat, aprofitant la qualitat dels seus homes d’atac (quin bon partit ha fet Jairo, l’autor de la diana del xoc) i també beneficiant-se de la manca de coordinació entre les peces defensives reusenques. Babic i Olmo no s’han acabat d’entendre, i Ángel i Campins han estat tan exigits que no s’han pogut sumar a l’atac per les bandes com els agrada. No obstant això, ambdós ho han intentat un cop i un altre i a la segona part, en especial, han mostrat espurnes de la seva vàlua.

González fa autocrítica

El pitjor de tot plegat no és pas la derrota, sinó com aquesta s’ha produït. La imatge transmesa no ha estat bona, i altre cop ha passat allò que aquest CF Reus no sap combatre: el marcador advers. Els de González no poden remuntar, com a molt han pogut igualar un electrònic (Mallorca o Getafe en són dos exemples recents). En aquesta ocasió, malgrat això, pocs seguidors han confiat en una alegria. Els minuts han anat passant i els roig-.negres no han estat prou hàbils com per fer-se amb la possessió de l’esfèrica, ni tampoc han mostrat aquella fam que cal mostrar quan se’t gira feina i vas perdent.

No vull pas carregar contra González i l’equip perquè prou mèrit té tot el que s’ha viscut fins ara. Seria injust i oportunista. És més, el vitorià ha estat molt crític amb el joc desplegat contra el Numància. Ara bé, a jutjar pel que s’ha intuït durant les darreres setmanes i s’ha confirmat a Sòria, la segona volta serà dura i complicada. L’equip segueix encallat en una sequera golejadora preocupant, agreujada a més per les lesions de Máyor i Chrisantus. El calendari immediat, d’altra banda, no convida a l’optimisme. El Cadis, proper rival dels ganxets, està en un gran moment de forma. I després arribarà l’Oviedo, una altra de les patums del campionat.

Feu un comentari

Filed under C.F. Reus Deportiu, General